El divendres 9 de maig a la sala d’actes de Can Palauet, a Mataró, mossèn Jòrdi Passerat, doctor en Teologia i Majoral del Felibritge i membre de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa, va inaugurar les Jornades Internacionals Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, pronunciant la conferència: La renaixença occitana: l’obra de Frederic Mistral i el Felibritge. Una estona abans però, Jòrdi Passerat va visitar la mostra Frederic Mistral i el cercle de Mataró, que s’exhibeix a la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro. Es tracta d’una mostra bibliografica i documental, que recull part del fons del segle XIX conservat a la Biblioteca i que vincula el grup de mataronins difusors de Mistral a Catalunya.
El proper divendres 9 de maig, a la Sala d’actes de Can Palauet (c/ d’en Palau, Mataró) s’inauguraran les Jornades Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, amb la conferència inaugural a càrrec de l’occitanista Mn. Jòrdi Passerat, majoral del Felibritge i membre de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa.La conferència porta per títol La renaixença occitana: l’obra de Frederic Mistral i el Felibritge. L’acte es celebrarà a partir de les 19 h. i serà presidit pel regidor de cultura de l’ajuntament de Mataró.
Prèviament, a les 18,30 s’inaugurarà la mostra bibliogràfica i documental Frederic Mistral i el cercle de Mataró, a la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro
Els assistents a l’acte del passat dijous 3 d’abril, van poder conèixer de primera mà la traducció inèdita al català de Mirèio. Es tracta d’un manuscrit descobert fa relativament poc per Jaume Vellvehí, que conté els quatre primers cants del famós poema èpic mistralenc. L’autoria es deu als mataronins Terenci i Silví Thos i Codina. Per la seva banda, un altre mataroní, Marcel de Palau i Català, fou l’autor de la primera traducció al castellà publicada del poema Magalí, la cançó que Nora canta al tercer cant de Mireia. Es tracta doncs d’un grup de mataronins que van ser protagonistes de la recepció de Mirèio a Catalunya.
La conferència es va celebrar en el Palau Marc de Barcelona organitzada pel Cercle d’Agermanament Occitano Català amb el títol Els orígens de la difusió de Frederic Mistral a Catalunya:el grup de Mataró i la traducció inèdita de Mirèio, a càrrec de Jaume Vellvehí membre del Grup d’Història del Casal en el marc dels actes de commemoració del centenari de la mort de Frederic Mistral. L’acte fou presentat per l’occitanista Jaume Figueras i Trull i va donar la benvinguda Xavier Moral responsable d’afers occitans de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Van parti de Lioun à la primo aubo
Li veiturin que règnon sus lou Rose.
Es uno raço d’ome caloussudo,
Galoio e bravo, li Coundriéulen. Sèmpre
Planta sus li radèu e li sapino,
L’uscle dóu jour e lou rebat de l’aigo
lé dauron lou carage coume un brounze Lou pouèmo dou Rose (1897)
D’escalabra sus lis auturo
Emé la faisso à la centuro
E de canta, lou péu au vènt,
Lou pitre nus, li bras mouvent,
Mi bèu leitour, açò’s coucagno,
Quand lou matin emé l’eigagno
Escarrabihon e fan gau.
Nerto. Nouvello prouvençalo (1884) fragment del pròleg
Lou Felibrige es la flourido dóu patrioutisme pur, e ‘s l’antipode d’aquelo escolo qu’en prechant foulamen la destrucioun dóu sèn naciounau, es l’encauso proumiero di malur de la Franço.
Mais ce qui fait la force de ce mouvement régionaliste, fédéraliste si l’on veut, qui de partout se manifeste, c’est qu’il n’a pas de chef, c’est qu’il est l’expression des libres volontés, c’est qu’il vient en sa saison, comme les plantes de la terre et les effluves du soleil!
