Arxiu d'etiquetes: segle XIX

Orígens de la prensa en llengua catalana al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 322 (Mataró Ràdio: 22/10/2015)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten: Núria Gómez.

Col·laboren: Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem dels origens de la prensa en llengua catalana al Marsme. De les primeres publicacions periòdiques en català d’àmbit nacional als primers intents de fundar un periòdic al Maresme. Parlem, entre molts altres aspectes, de capçaleres com La Calàndria de la costa, la Fulla catalanista del Diario de Mataró, El Santpolench o La Costa de llevant.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Bibliografia

Vellvehí, Jaume (2008). “Publicacions periòdiques en català. Dades per a l’estudi de l’aportació maresmenca al darrer terç del segle XIX“, a XXIV Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2007 Núm.: 24 Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró.

Teatre El Circo de Vilassar -Vilassar de Mar- (1866)

Fitxa núm. 6

segle XIX

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIV, núm. 87, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2008, pàg. 19.

Claus: Teatre, Renaixença. Llengua, Vilassar de Mar

Datació: Es construí el 1866

Localització: Va desaparèixer en la dècada dels setanta del segle XX.

Il·lustració: Fotografia del Circo vilassanés feta per Felicià Sust al tombant de segle i reproduïda per Casanovas, p. 131.

Descripció: El teatre del Circo era en uns horts que hi havia al carrer de Sant Ignasi i tal com indica el seu nom i era habitual en aquests tipus d’infraestructures, tenia forma circular i l’embigat i les columnes eren de fusta com els empostissats, fet que el convertia en una estructura molt fràgil, com el cas del Circo de Masnou que fou destruït en un incendi. El de Vilassar però, fou reformat i ampliat el 1909 perdurant fins als anys setanta del segle XX.

Comentari: Vilassar de Mar és una de les poques poblacions privilegiades de la comarca del Maresme que disposaran molt aviat, d’un teatre estable tot l’any. Als casos emblemàtics del Teatre Principal d’Arenys de Mar (1828) o del Principal de Mataró (1832), s’afegeixen els més modestos Teatre del Circo Vilassanès, construït el 1866, i el Teatre del Circo de Masnou. Altres poblacions com Vilassar de Dalt o Canet de Mar hauran d’esperar fins als anys vuitanta i moltes altres s’hauran de conformar, fins entrat ja el segle XX, amb les sales més o menys improvisades en entitats de lleure: els casinos i ateneus.

El fet de disposar d’un teatre estable farà que Vilassar entri en els circuits teatrals i les companyies en gira visitaran Masnou, Vilassar, Mataró i Arenys. La primera notícia que tenim de funcions teatrals és del 1869 quan una companyia castellana de sarsuela debuta al teatre El Prado Mataronés representant El valle de Andorra, que el dia abans havia representat al Circo de Vilassar. I el 1897 la Companyia de Teodor Bonaplata amb l’actriu Carme Parreño representen Lo que no vulgas per tu procedents de Mataró on estan fent la temporada.

Als estius es contractava la companyia del Teatre Català del Romea i sabem que l’agost de 1897 hi actuà la companyia d’Antoni Tutau i Carlota de Mena representant La dida de Frederic Soler i la comèdia en un acte La capseta dels petons.

BIBLIOGRAFIA:

  • CASANOVAS I VILÀ, V.: Vilassar de Mar: documental i històric. Vilassar de Mar: Oikos Tau, 1978.
  • GUARDIOLA I PRIM, Lluís: Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar, 1955.
  • VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: “Llengua i cultura a Vilassar de Mar al segle XIX.” a Singladures. Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Mar, 2008 p. 26-30.
  • VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: “El teatre del segle XIX al Maresme. Teatres, companyies, actors i circuits teatrals (1859-1895)” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre de 2005. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria –Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2006.

Apareixen unes pintures del segle XIX en un enderroc al carrer Barcelona de Mataró

Aquest estiu, l’enderroc d’un immoble al carrer de Barcelona núm. 10 de Mataró ha posat al descobert unes pintures del segle XIX que a cop d’ull semblen d’estil neoclàssic, tal com es pot observar en les fotografies realitzades per Joaquim Graupera. No és la primera vegada que a Mataró es produeixen sorpreses d’aquest tipus però aquests mateixos antecedents fan preveure un futur força dubtós. El Grup d’Història del Casal com a membre del Consell de Patrimoni ens hem adreçat a la tècnica municipal que ha pres nota del tema. Malgrat la bona disposició resultarà difícil donat que es tracta d’una obra privada i les pintures no estan catalogades. A més, el fet que la seva ubicació sigui en una paret mitgera dificulta que la nova obra pugui coincidir en l’altura dels forjats, coincidència que podria facilitar la conservació. Una altra possibilitat podria ser la seva extracció cosa econòmicament dificultosa. El que, com a mínim, sí que hauria d’estar a l’abast és la seva documentació, valoració i estudi. A Mataró, la tradicional pèrdua de patrimoni artístic, arqueològic i arquitectònic ja és inassumible.

Fot. Quim Graupera
Fot. J. Graupera
Fot. Quim Graupera
Fot. J. Graupera

 

Josep Xifré i Casas

Tertúlia d’Història núm. 312 (Mataró Ràdio: 11/06/2015)

Convidats: Ramon Verdaguer i Pous

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem d’un indiano d’Arenys de Mar, Josep Xifré Casas

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,54 minuts Descarrega’l: 24,01 Mb.

Joan Bou Pla guanya la Beca de Recerca Salvador Vendrell de Tordera

El company Joan Bou Pla ha guanyat la Beca de Recerca Salvador Vendrell, atorgada per l’Ajuntament de Tordera d’enguany, amb el projecte Tordera al segle XIX, política, societat i economía. Com diu el mateix Joan:

“l’objectiu d’aquest projecte és elaborar un anàlisi complet de la Tordera del vuit-cents. El resultat ha de ser una treball de tipus divulgatiu on es reflecteixi l’evolució de la centúria i desenvolupi els fets més importants del període. La informació tractada anirà acompanya d’imatges, plànols o mapes i gràfics explicatius. La seva extensió es situarà al voltant de les 150-200 pàgines. A més de la recerca documental hi ha un treball de camp, aquest té com objectiu catalogar diversos elements arquitectònics o naturals originaris del XIX“.

Coneguent al Joan i coneguent els seus treballs anteriors, ens delim per poder llegir aquest treball que ara ha d’enfilar. Enhorabona!

Podeu saber-ne més an aquest enllaç

El botiquín de Joan Antoni Fors i Cornet adreçat a mariners

Tertúlia d’Història núm. 303 (Mataró Ràdio: 19/03/2015)

Convidades: Begoña Torres Gallardo

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Nuria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció:

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,57 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Premi Thos i Codina de batxillerat 2011

Tertúlia d’Història núm. 201 (Mataró Ràdio: (29/3/2012)

Convidats: Sandra Borràs, Andrea Pariente, Joan Peitx i Joan Giménez

Presenten: Sandra Cabrespina, Maria Salicrú-Maltas, Jaume Vellvehi i Núria Gómez.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Sandra Borràs de l’IES Llavaneres i Andrea Pariente de l’IES Vilatzara guanyadores del 8è Premi Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat i amb Joan Peitx i Joan Giménez, tutors dels respectius treballs. .

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,30minuts Descarrega’l: 23,4 Mb.

Llibres i recursos

Miquel Biada i Buñol, promotor del ferrocarril

Tertúlia d’Història núm. 292 (Mataró Ràdio: 27/11/2014)

Convidada: Cecilia Vallès, Ricard Bonamusa i Antoni Biada

Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem de Miquel Biada i el ferrocarril amb els membres de l’associació Cercle Històric Miquel Biada

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,02 minuts Descarrega’l: 24,2 Mb.

Recursos:

L’estiueig a Argenona

Tertúlia d’Història núm. 283 (Mataró Ràdio: 10/07/2014)

Convidat:  Eloi Sivilla

Presenten: Sandra Cabrespina, Núria Gómez i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Pere Sanchez.

Descripció: parlem dels estiueigs d’Argentona, recordant aquells temps que la gent adinerada de Barcelona es traslladava a Argentona durant uns mesos per passar l’estiu i canviar el seu estil de vida.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,59 minuts Descarrega’l: 24,2Mb.

Conferència sobre la relació de Mataró amb l’obra de Frederic Mistral

Divendres 16 de maig, a la sala d’actes de la biblioteca Pompeu Fabra, es va celebrar una nova conferència dins el marc de les Jornades Internacionals Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, a càrrec de Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal amb el títol: Els orígens de la difusió de  Frederic Mistral a Catalunya: el grup de Mataró i la traducció inèdita de Mirèio. Durant la conferència es va exposar la rellevància dins el moviment de la Renaixença del grup de Mataró, un col.lectiu de joves intel.lectuals que durant la segona meitat del segle XIX hi exerciren un paper destacat.