Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Maria Salicrú-Maltas
Documentació: Núria Gómez.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Es va explicar un cop més el significat de la diada del 8 de març, com a dia mundial de la dona treballadora, la vocalia de dones dins de les associacions dels barris i es va comentar les activitats que fan.
Convidats: Manuel Cusachs, M. Angels Mas i Enric Subiñà
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Salicrú-Maltas i Joaquim Graupera
Documentació: Jaume Vellvehí.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: es va anar analitzant l’estat de conservació de la casa natal de Puig a Mataró situada al carreró, i la casa d’estiueg d’Argentona situada a la plaça de vendre, les quals estan en perill de conservació. Els convidats formen part d’una plataforma ciutadana, juntament amb el Grup d’Història del Casal, que en demana la seva conservació i que es faci una casa museu..
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Marta Carrasco, autora del treball “La premsa a Malgrat durant el Franquisme”, accèssit al Premi Thos de Batxillerat (2010-2011). La Marta Carrasco Lorenzo és de Palafolls i estudiava a l’IES de Palafolls. El treball va ser atutorat pel professor Artur Fernández del IES .
Aquest diumenge passat, es va celebrar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.
Durant el recorregut, que començà en l’ermita de Sant Simó i conclogué davant el monument al Camí del Nord, es van anar fent diversos parlaments sobre mataronins exiliats, alguns deportats als camps nazis, que van anar a càrrec d’historiadors de diferents entitats.
Van participar-hi prop d’un centenar de persones a les quals es lliurà un full explicatiu en què es recordaven els mataronins exiliats. En reproduïm alguns fragments:
«Paquita Pla i Bosch (Mataró 1919-Canet de Mar 2009) Treballadora del tèxtil que (…) als 19 anys va perdre el braç i la cama esquerra [en un bombardeig franquista de 1938 a Mataró]. S’exilià a França per operar-se en diversos hospitals perquè aquí mai fou considerada una víctima de guerra, (…)» no va poder recuperar la cama, però. Al retorn a Mataró, treballà a Can Marfà. Avui, la plaça que hi ha al davant de la fàbrica, porta el seu nom.
«Julià Gual i Masoller (Mataró 1905-Perpinyà 1964). Periodista, escriptor, polític i dinamitzador cultural que va tenir un paper actiu a Mataró i a Catalunya d’abans de la guerra. (…) A l’exili, després de sortir del camp d’Argelers a finals de 1940, s’establí a Prada i comprà la llibreria Catalogne a Perpinyà, que esdevingué un referent per a l’exili català. Fou col·laborador dels mestres Pompeu Fabra i Pau Casals (…)».
«Hermínia Puigsech i Puig (Mataró 1926-Verniolle 2013). Passà la seva infància entre Blanes i Tordera. Era filla de Ramon Puigsech, de la Unió de Rabassaires, batlle de Tordera d’octubre a desembre de 1936 en representació del PSUC. S’exilià amb la mare i el germà el febrer de 1939 i fou internada als camps de refugiats de l’Aude i de l’Haute-Marne». Durant l’ocupació alemanya col·laborà amb la resistència i participà en diverses accions de guerra contra els nazis durant l’alliberament de Foix i de Castelnau-Durban. Fou reconeguda per la República francesa amb la Creu de Cavaller de la Legió d’Honor.
«Salvador Cruxent i Rovira (Mataró 1899-1985) Gerent i codirector del Forn del Vidre amb Joan Peiró de la CNT. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou alcalde de Mataró l’1 de febrer de 1934.» Recuperà l’alcaldia el 1936 i encapçalà el Comitè Local Antifeixista del qual dimití el 1937 i s’exilià a França. No pogué tornar a Mataró fins el 1962 reincorporant-se al Forn del Vidre.
«Guillermina Peiró i Olives (Mataró, 1924) Sisena filla del destacat líder anarcosindicalista Joan Peiró [assassinat pels franquistes el 1942,] i de Mercè Olives. Formada a l’Escola Racionalista, (…) s’exilià amb la mare i les germanes el febrer de 1939.» Després de viure a París, les germanes tornaren a Mataró a mitjans 1945. Guillermina ha lluitat per dignificar i divulgar la CNT, i la figura i els ideals del seu pare.
«Francisco Verdalet i Guardiola (Blanes 1914-Mauthausen 1941) El 1918 la família es trasllada a Mataró. Quan deixa l’escola, va a treballar a Can Gassol fins a l’inici de la Guerra Civil. Milità a la USC i després al PSUC. A finals de 1936 marxa al front i el 1939 emprèn el camí de l’exili, arribant al camp de concentració d’Argelers. Incorporat a la 109 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), (…)» fou traslladat definitivament a Mauthausen, on emmalaltí de tuberculosi. El 1941, als 27 anys, l’assassinaren injectant-li petroli al cor.
«Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar 1898-Gusen 1941) Barber i activista cultural del poble. Portà el Cafè de la Societat Atlàntida, va crear la revista El cor del poble i escrivia a diferents diaris mataronins. S’exilià el 1939 i fou internat als camps d’Agde, Sant Cebrià i Argelers. (…)» Detingut pels alemanys el 1940, ingressà al camp de concentració de Mauthausen. Traslladat a Gusen hi morí assassinat l’estiu de 1941.
MATARONINS ASSASSINATS ALS CAMPS NAZIS
Ramon Aniento i Carmen (1904-1941)
Josep Duran i Martori (1901-1942)
Josep Ferrer i Coll (1900-1941)
Josep Herrera i Altimira (1903-1941)
Josep Julià i Mendoza (1910-1942)
Joaquim Mir i Brugada (1906-1941)
Juli Pey i Torrents (1905-1941)
Camil Quintana Bassas (1906-1941)
Elies Soriano i González (1914-1941)
Francisco Verdalet i Guardiola (1914-1941)
La part més institucional de l’acte es celebrà davant el monument al Camí del Nord on es feren els parlaments institucionals i es digueren ell noms dels exiliats en un dels moments més emocionats que també acollí el parlament d’un exiliat turc resident a Mataró, com a mostra dels exilis d’avui. Finalment es dipositaren clavells en el monument.
L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament de Mataró amb el suport del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal. Un acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, tot prenent consciència dels desplaçaments forçosos de població i dels exilis d’avui.
(Fotografia Joana Ligos)(Fotografia Joana Ligos)(Fotografia Ajuntament de Mataró)(Fotografia Ajuntament de Mataró)
Per primer cop s’organitza a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.
L’Ajuntament de Mataró ha organitzat amb el suport del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal, un acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, tot prenent consciència dels desplaçaments forçosos de població i dels exilis d’avui.
L’acte es convoca el proper diumenge 4 de febrer a les 11,30 del matí a l’Ermita de Sant Simó (Camí Ral – El Ravalet, 8) amb un recorregut, durant el qual es farà lectura del testimoni de diverses persones exiliades, i finalitzarà al monument del “Camí del Nord” (passeig del Callao, 8) amb un homenatge als exiliats i deportats.
El proper dimarts 30 de gener, es celebrarà a l’Ajuntament de Mataró l’acte institucional amb motiu del Dia Oficial de la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat. En el seu decurs, intervindrà la Sra. Rosa Toran, doctora en Història i vicepresidenta de l’Amical de Mauthausen, que impartirà la conferència Resistència i solidaritat als camps nazis. Començarà a les 19 h al Saló de Sessions de l’Ajuntament.
D’altra banda, el passat dissabte 27 de gener, les 12 h, es va fer l’ofrena floral davant el monument “Intolerància”, situat al passeig de Carles Padrós a la confluència amb la plaça dels Drets Humans. L’acte comptà amb acompanyament musical a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Mataró.
El proper dimecres 31 de gener, laSocietat Catalana d’Estudis Històrics (Filial de l’Institut d’Estudis Catalans) organitza una sessió amb el títol Joan Peiró: el llegat d’un anarcosindicalista i cooperativista als 75 anys del seu afusellament. L’acte comptarà amb la participació del Dr. Pere Gabriel, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Gabinet de Recerca d’Història Social i Obrera (GRHISO), que parlarà de «Joan Peiró, obrer, militant i teòric anarcosindicalista català, espanyol i europeu». Tot seguit, el Dr. Miguel Garau, investigador contractat al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i autor de la biografia Joan Peiró i Belis (2011) parlarà d’ «Integrar cooperativisme, cultura i revolució social en Joan Peiró». Finalment, Josep Puig-Pla, historiador i coautor amb Pere Gabriel i Maria Salicrú de Memòria de Joan Peiró. Retrats d’un sindicalista, ministre de la Segona República (2008) parlarà d’ «Els judicis a Lluís Companys i Joan Peiró, dos casos paral·lels. Joan Peiró i Mn. Josep Samsó enmig de la revolta».
L’acte se celebrarà a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC (Carrer del Carme, 47, Barcelona). Dimecres 31 de gener de 2018 a les 18h. I serà presentat per Dr. Jaume Sobrequés, President de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
Amb el títol Memòria i lluita, els dissabtes 20 i 17 de gener i 10 de febrer, se celebra a l’Ateneu Arenyenc (Arenys de Mar), un seminari dedicat a la història de l’independentisme català a càrrec del Grup d’Historiadors Jaume Compte. Així, Agustí Barrera i Josep Xaubet parlaran dels Antecedents i la Generalitat Republicana (1930-1931) i de L’independentisme durant el franquisme i el neofranquisme (1939-2017). Finalment el dia 10 de febrer es dedicarà la sessió a l’aprofundiment i el debat sobre l’actualitat. El seminari l’organitza Poble lliure amb la col·laboració de l’Ateneu Arenyenc.
El passat diumenge 17 de desembre va celebrar-se, un cop més, la tradicional diada Puig i Cadafalch, la novena. Com cada any, el Parc Central de Mataró va acollir l’acte de record i homenatge a l’insigne arquitecte mataroní. L’acte va començar amb el parlament d’Esteve Mach, president de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafafalch, i va continuar amb les ofrenes florals de les entitats de Mataró i Argentona: Museu Arxiu de Santa Maria, Grup d’Història del Casal, Amics de la Ciutat de Mataró, Club d’Opinió Jaume Llavina i Amics de Josep Puig i Cadafalch. Tot seguit, el rapsode Joan Ramon va recitar el poema Poeta de Pedra de l’escriptor argentoní Josep Lladó i, finalment, la Coral Primavera per la Pau va interpretar tres peces i es va clausurar l’acte amb el cant d’Els Segadors.
L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, del regidor de cultura de l’Ajuntament d’Argentona i la representació de nombroses entitats mataronines.
Presenten: Núria Gómez Oriol Agramunt, Maria Asmarat, Marta Gómez i Jaume Vellvehí.
Documentació: Jaume Vellvehí.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: enguany fa 75 anys de l’afusellament de Joan Peiró a Paterna al País Valencià i al llarg d’aquest any dedicat a la seva memòria s’ha parlat de molts aspectes de la seva vida i del seu llegat. Segurament, si alguna banda sonora hagués d’identificar Peiró i l’època que va viure escoltaríem l’himne anarquista ¡A las barricadas!, un himne que va tenir com a protagonista al músic Joan Dotras Vila.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb
