Tertúlia d’Història núm. 395 (Mataró Ràdio: 9/11/2017)
Convidats: Lluís Agustí
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina.
Documentació: Oriol Agramunt, Maria Asmarat i Marta Gómez.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem sobre el tèxtil i el gènere de punt a Mataró i el Maresme amb en Lluís Agustí.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb
Avui a les 19 h a la Biblioteca Antoni Comas, La CUP-Mataró i el Grup d’Història del Casal organitzen una taula rodona amb el títol Diàleg Josep Puig i Cadafalch i Joan Peiró i Belis. L’acte anirà a càrrec de Margarida Colomer i Esteve Mach, experts que han estudiat les trajectòries dels dos mataronins, un d’adopció, excepcionals. L’acte serà presentat per Agàpit Borràs.
Puig i Peiró són dues figures que com a coetanies van viure els mateixos episodis històrics des de situacions i circumstàncies personals ben diferenciades.
Amb motiu del 20è aniversari de la reproducció de l’estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch, obra de Joan Baptista Parés, i en el marc de la commemoració de l’any Puig i Cadafalch, el proper divendres 15 de setembre a les 19 h es celebrarà un acte amb la presentació de l’exposició titulada L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès. L’acte, organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, comptarà amb la intervenció de Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí.
L’exposició itinerant ja es va poder veure els passats mesos de juny i juliol a Ripoll i ara es presenta a Mataró en l’Arxiu Comarcal del Maresme (carrer Palau, 32 Mataró) fins al mes de desembre.
Excepcionalment, en l’exposició es podran veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Aquest trist mes d’agost ens ha deixat el gran referent de la historiografia mataronina, Joaquim Llovet i Verdura (Mataró 1921-2017). Des de 1965 quan guanyà el premi Iluro amb el títol Mataró, 1680-1719: El pas de vila a ciutat i Cap de Corregiment, la seva trajectòria de reconeixement pels seus treballs fou constant, fins a guanyar-lo en cinc ocasions més. Entre mig, nombrosos articles i col·laboracions que li acabaren de donar el prestigi i el reconeixement dels historiadors locals, i no en som pocs. Uns reconeixements que per la seva modèstia personal no volia reconèixer-se’n mereixedor. Com ara l’any 2004, quan una desena d’entitats vinculades a la història, el patrimoni i la cultura vam proposar a l’Ajuntament la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat. Si bé la proposta anà endavant no prosperà: Llovet, agraït però, no la va acceptar.
Més enllà dels treballs premiats, probablement l’obra més coneguda, per l’abast del seu caràcter de síntesi gegantina, és Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània (2000), sense dubte l’obra de referència de la història general de la ciutat. Una obra que té els antecedents en els dos volums publicats entre 1959 i 1961 La Ciutat de Mataró que es considera la primera síntesi històrica de la ciutat.
Llovet era un autodidacta i, com deia el Dr. Joan Giménez dies enrere, «malgrat això en la seva maduresa el món universitari el reconegué com un dels historiadors modernistes catalans més rellevants de la segona meitat del segle XX».
El proper dilluns 24 de juliol, a les sis de la tarda farà exactament 75 anys de l’afusellament de Joan Peiró i Belis a Paterna, al País Valencià. Amb aquest motiu la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró ha convocat un acte d’homenatge i record a la seva figura.
L’acte es celebrarà en el cementiri dels Caputxins de Mataró a dos quarts de sis de la tarda, davant la tomba de la família Peiró Olives, amb la presentació i glossa de la figura de qui fou secretari general de la CNT, cooperativista i ministre d’indústria. L’acte es tancarà amb una ofrena floral i els parlaments de l’alcalde de Mataró, David Bote, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i la filla del líder sindical, Guillermina Peiró.
Tertúlia d’Història núm. 388 (Mataró Ràdio: 20/7/2017)
Convidats: Jaume Vellvehí
Presenten: Núria Gómez, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina, Marta Gómez i Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Pere Ruiz
Descripció: en el nostre programa sempre tenim espai per a parlar de la llengua i la cultura occitana, perquè una part d’Occitània, petita si es vol, forma part de Catalunya i nosaltres sí que ens creiem que la llengua occitana és oficial a Catalunya.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb
Tertúlia d’Història núm. 384 (Mataró Ràdio: 15/6/2017)
Convidats: Enric Puig
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Oriol Agramunt, Marta Gómez i Maria Asmarat
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Parlem de la banda sonora del període conegut com la transició del règim franquista a la monarquia parlamentària.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 46,36 minuts Descarrega’l 22,9 Mb
Les recents investigacions de la historiadora Maria Salicrú-Maltas, que ha partit de l’estudi que Josep Xaubet va fer a principis dels anys 90, s’ha pogut localitzar els familiars de 14 brigadistes internacionals que foren enterrats al cementiri dels Caputxins l’any 1938. Es tracta de ciutadans de dues poblacions d’Àustria, un de Canadà, un d’Escòcia, un dels Estats Units, un de França, cinc d’Itàlia, un del Regne Unit i dos més de Suècia.
En el ple de l’Ajuntament d’aquest mes de maig, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, va presentar un prec a l’Alcalde de Mataró per a què es notifiqués de manera oficial la mort i inhumació dels 14 brigadistes als ajuntaments de les diverses ciutats europees i nord americanes, amb l’objectiu que, al seu torn, puguin notificar-ho a les seves famílies.
En el mateix prec es va demanar que l’Ajuntament s’impliqui de manera oficial en la possible vinguda de familiars a Mataró. D’aquesta manera i gràcies a la iniciativa, es contribueix a reparar el dolor dels familiars d’aquests brigadistes desapareguts que no han rebut mai cap notificació oficial sobre el destí final d’uns homes que moriren al nostre país lluitant per la democràcia i la llibertat.
Dissabte 1 d’abril el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va homenatjar l’argentoní Jaume Lladó i Font nomenant-lo soci d’honor de l’entitat. En el marc de l’acte es va presentar el llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria que recull les vivències de l’argentoní homenatjat que aprofità l’estada a Mataró per visitar el clos arqueològic de Torre Llauder.
Jaume Lladó és un activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana que s’exilià a Perpinyà l’any 1958. El Grup d’Història del Casal, junt a d’altres entitats i institucions, va donar suport a l’homenatge.
El proper dissabte dia 2 a les 12 del migdia a Can Boet es farà un acte d’homenatge i reconeixement a l’argentoní Jaume Lladó i Font organitzat pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.
Jaume Lladó és un activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana. Exiliat a Perpinyà l’any 1958, la seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les.
