Arxiu d'etiquetes: segle XX

Ramon Juncosa Castelló, un mestre vidrier mataroní

Tertúlia d’Història núm. 543 (20/10/2022)

Convidats: Víctor Ligos i Herrnando

Presenten: M. Teresa Diví, Paquita Tuxans, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí

Documentació: M.Teresa Diví

Descripció: La celebració, aquest any 2022, de l’any internacional del vidre, ha servit per retre homenatge a alguns dels artistes vidriers de la ciutat sorgits del nombrós grup d’artesans de Cristalleries de Mataró. Un dels artistes vidriers que, encara que amb cert retard, es mereix el reconeixement és en Ramon Juncosa Castelló.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Els Fets del 6 d’octubre de 1934

Tertúlia d’Història núm. 541 (6/10/2022)

Convidats: Josep Xaubet i Vilanova.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: parlarem dels Fets del 6 d’octubre de 1934 amb Josep Xaubet i Vilanova des d’una perspectiva del Maresme. Com es van viure els fets a Mataró i a la comarca?

Escolata’l a la carta o descarrega’l

50 anys de la Secció Arqueològica

Tertúlia d’Història núm. 538 15/9/2022)

Convidats: Robert Lleonart, Toni Roca, Joan Turà i Francesc Navarro.

Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Joan Francesc Clariana,

Descripció: programa de presentació de la nova temporada, amb novetats i amb la tertúlia dedicada a l’aniversari de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró, amb alguns dels membres fundadors i històrics de l’entitat.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. 14è Col·loqui Història a Debat

El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del Col·loqui Història a Debat, el 14è, que se celebrarà a Mataró durant el mes de novembre de 2022.

El procés de transformació del catalanisme cultural d’arrel romàntica nascut amb el moviment de la Renaixença, que legitimava el poder de la burgesia a través de la construcció d’un marc cultural propi, en un moviment polític modern a començament del segle XX, és el centre d’interès del 14è Col·loqui Història a debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch de Ripoll, promoguda pel Grup d’Història del Casal. Coincideix també amb el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elias Rogent i Amat, artífex de la restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll.

El Maresme ha estat un dels territoris amb protagonisme en la implantació del catalanisme. Centres i agrupacions catalanistes van constituir-se durant la dècada del 1880 i, sobre tot, al tombant de segle. Identificar els protagonistes, les entitats i les xarxes personals i associatives que fan possible l’extensió del moviment, les plataformes de projecció així com l’anàlisi de la transversalitat del catalanisme al marge de l’hegemonia conservadora, centren els objectius del Col·loqui.

El Col·loqui se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre i es poden presentar comunicacions fins al 15 d’agost.

Al marge del centre d’interès del Col·loqui, com en altres ocasions, es reserva un espai per a les aportacions de temàtica lliure oberta a qualsevol camp i període de les ciències humanes i socials, que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.

Les contribucions acceptades es publicaran en el número 101 de la revista Felibrejada d’enguany, que recollirà les actes amb les ponències i comunicacions. Durant el Col·loqui, les comunicacions seran referenciades però no s’exposaran presencialment.

Us animem a presentar les vostres contribucions ja sigui en relació a la proposta del Col·loqui De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme, o en l’apartat de tema lliure.

Podeu descarregar la crida a presentar comunicacions i tota la informació:

Premi Thos 2022: antifranquisme a Canet de Mar

Tertúlia d’Història núm. 533 (2/6/2022)

Convidats: Jana Olivares i Biel Blanquer

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb el guanyadors i la finalista del premi Thos i Codina de batxillerat 2022.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Quatre catalans al Titànic

Tertúlia d’Història núm. 531 (12/5/2022)

Convidats: Maria Català

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb l’autora de l’article sobre la presència de quatre catalans en el mític vaixell Titànic.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Novetats de Sant Jordi

Tertúlia d’Història núm. 530 (28/4/2022)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb l’autor En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme, Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen de la Nueva Constancia 1905. I també del llibre La Missa de Sant Jordi a Mataró, del qual n’és coautor amb M. Roser Trilla, Francesc Masriera i Carme Solà.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

El Maresme Yeyé

Tertúlia d’Història núm. 529 (21/4/2022)

Convidats: Alexis Serrano.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb un dels autors del llibre El Maresme yeyé i de l’exposició que el complementa.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

“En la construcció de la cultura del catalanisme”. Novetat per Sant Jordi

El proper divendres 22 d’abril, a les 18:00 h es presentarà el llibre En la construcció de la cultura del catalanisme. Els Jocs Florals de Matarró de 1904 i el certamen literari de la Nueva Constancia. L’acte comptarà amb la intervenció de Jaume Vellvehí, autor del llibre i de Narcís Figueras, prologuista i se celebrarà a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal a Can Palauet (carrer d’en Palau, 32 de Mataró).

Des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), la celebració de certàmens literaris i jocs florals arreu del territori augmentà progressivament fins convertir-se en una de les grans plataformes d’expansió de les idees i les pràctiques catalanistes, allò que se n’ha dit la construcció de la cultura del catalanisme. Així doncs, els certàmens literaris locals esdevenen l’expressió de la mútua vinculació de la literatura, i la llengua, amb la política. Una vinculació que se situa en l’epicentre de la construcció de la cultura catalana contemporània.

L’estudi s’inscriu en una línia de recerca que recentment s’ha proposat reexaminar els jocs florals territorials i la seva contribució al bastiment de la cultura del catalanisme i que encara compta amb pocs estudis de detall.

El treball caracteritza els Jocs Florals de 1904 i el certamen de la societat Nueva Constància de 1905, partint dels celebrats a Mataró el 1883 i el 1892, que permeten aportar una anàlisi de contrast, i analitza la contribució a la construcció de la cultura política del catalanisme. Identifica els protagonistes, en dona dades i analitza aspectes literaris de les convocatòries, els discursos, els elements de tradició i renovació, el rol de la literatura com a element de prestigi i de projecció ideològica…  Aporta, per primera vegada, dades de conjunt dels certàmens i jocs mataronins i n’ofereix dades noves, així com textos inèdits o poc coneguts, com ara els discursos de Melcior de Palau o els poemes premiats de Josep Carner.

estudiar a l’escola El Pilar durant la dictadura franquista

Tertúlia d’Història núm. 525 (3/3/2022)

Convidades: Rosa Montero Verdalet i Montserrat Soriano.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: El programa d’avui, descobrirem com era estudiar a l’escola El Pilar O de la Plaça de Cuba, de Mataró, durant la dictadura franquista amb anècdotes i records.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l