Arxiu d'etiquetes: segle XX

Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats. Taula rodona.

El proper dijous 10 de març, amb el títol Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats, es celebrarà una taula rodona amb la participació de Josep M. Domingo, Narcís Figueras i Jaume Vellvehí. L’acte se celebrarà a l’Arxiu Comarcal del Maresme (c/ d’en Palau, 32 de Mataró) a les 18:30 h. La taula rodona s’emmarca en el projecte “Literatura i societat: arxius, entitats i publicacions (1859-1977)”, un projecte per recollir dades i analitzar el fenomen dels Jocs Florals. Podeu trobar tota la informació del projecte al següent enllaç: https://www.irmu.org/news/3362 

Els Jocs Florals van esdevenir un fenomen literari de primer ordre durant la segona meitat del segle XIX i començament del XX. El model d’aquest certamen literari en llengua catalana que s’havia reinstaurat a Barcelona l’any 1859 es va replicar arreu de Catalunya. L’expansió territorial del certamen va provocar una revitalització de la literatura catalana i, alhora, un conjunt de moviments culturals que es poden resseguir a través de la premsa de l’època i de les activitats organitzades per entitats culturals.

 L’activitat tractarà sobre l’evolució i la significació cultural i social dels Jocs Florals des de la seva reinstauració a Barcelona, el 1859, passant l’expansió del model arreu del territori, i parant atenció al cas dels diversos certàmens celebrats a Mataró i el Maresme: quines particularitats tenen? Quins agents de socialització i divulgació els van fer possibles?

L’acte està organitzat pel Grup de Recerca de Literatura de l’Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari de la Universitat de Girona i l’Arxiu Comarcal del Maresme i compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Información, FECYT, el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró i el Grup d’Història del Casal. A més, compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona.

La presó de Mataró, espai de Memòria

Amb la incorporació a la Ciutat del remodelat espai de La Presó, un conjunt d’entitats i persones implicades en el teixit cultural, historiogràfic i educatiu de Mataró proposen que l’edifici de La Presó tingui un espai adient amb el que ha representat històricament.

A més de ser un edifici singular per la seva arquitectura, obra d’Elies Rogent, la presó té una càrrega d’història i una força política que no es pot desaprofitar. Una força que hauria de quedar reflectida en la història del territori, cosa que s’ha fet en altres ciutats europees i d’altres comunitats de l’estat espanyol, com per exemple a la presó de Benavarri a l’Aragó.

En un escrit adreçat a la regidoria de Cultura, es proposa de realitzar un projecte per a l’espai de La Presó de Mataró, perquè s’hi reculli la història de la ciutat que doni cabuda a continguts lligats a la memòria històrica i democràtica, no només de la ciutat sinó del seu entorn territorial, ja que la presó era del Partit Judicial de Mataró. Entre les entitats i persones individuals que signen la petició, figuren el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal.

Dia Nacional de l’exili i la deportació a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 522 (17/2/2022)

Convidats: Josep Xaubet, Margarida Colomer, Pablo Morales, Maria Salicrú Maltas i familiars dels exiliats i deportats.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: El programa d’aquesta setmana està dedicat a la memòria dels mataronins exiliats i als deportats als camps nazis per la guerra de 1936-1939. Intervenen historiadors i representants de les entitats organitzadores de la Commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació del passat 6 de febrer. Els familiars dels exiliats i deportats llegeixen els noms i donen breus apunts biogràfics..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

El dia 5 de febrer, es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Des de ja fa cinc anys el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, s’organitza la commemoració a Mataró. Enguany l’acte se celebrarà el diumenge dia 6 de febrer a les 11 del matí en el monument al Camí del Nord (davant les cases del Callao).

Natividad Yarza, la primera dona alcaldessa de Catalunya


Tertúlia d’Història núm. 519 (20/1/2022)

Convidats: Margarida Colomer i David Farell.

Presenten:  Núria Gómez i Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: En el programa coneixerem la història de la primera dona alcaldessa de Catalunya i de l’Estat espanyol  a més de ser mestra a diversos llocs entre ells a Cabrera de Mar, la Natividad Yarza.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

“Feixisme/és”. Cicle de cinema i presentacions de llibres al Cafè de Mar

L’Arxiu-Biblioteca de la Unió de Cooperadors de Mataró organitza al Cafè de Mar el cicle de cinema i presentacions de llibres “Feixisme/s”. El cicle, que es desenvoluparà entre els mesos de setembre i desembre, oferirà quatre projeccions de pel·lícules i dues presentacions de llibres, al voltant del tema d’auge del feixisme en la societat actual.

Tots els esdeveniments tindran lloc a la sala d’actes del Cafè de Mar de Mataró (carrer de Santa Rita, 1) i l’entrada serà gratuïta.

Aquest és el programa complet del cicle:

Pel·lícules:

Dijous 16 setembre, 19 hores: “Vals con Bashir”, d’Ari Folman

Dijous 21 octubre, 19 hores: “Mi hermano es hijo único”, de Daniele Luchetti

Dijous 18 novembre, 19 hores: “The Reader (El Lector)”, d’Stephen Daldry

Dijous 16: “La Ola”, de Dennis Gansel

Presentacions de llibres:

Dijous 7 d’octubre, 19 hores: “Bòsnia, la guerra que no ens van explicar”, de Joan Salicrú

Dimecres 1 de desembre, 19 hores: “Tothom pot ser antifa. Manual pràctic per destruir el feixisme” de Pol Andiñach

DESCARREGA’T AQUÍ EL TRÍPTIC DEL CICLE “FEIXISME/S”

Centenari de la fundació del Forn del Vidre

El passat 19 de setembre es va celebrar l’acte commemoratiu del el centenari de la creació de la Cooperativa del Forn del Vidre. La Coral Primavera per la Pau i la Colla Castellera Capgrossos de Mataró van participar-hi i en el torn de parlaments van intervenir Marcel Estrems, president de l’Associació de Vidre Bufat Mataroní, Sergi Morales, regidor d’Ocupació i Empresa de l’Ajuntament de Mataró, Margarida Colomer, historiadora, i David Bote, alcalde de Mataró. L’acte era organitzat per l’Associació de Vidre Bufat Mataroní i l’Ajuntament de Mataró. A l’acte també va participar Clara Galceran, neta de Josep Ros, fundador del Forn del Vidre i es va col·locar una placa explicativa.

24 de juliol: Memória de Joan Peiró

El 24 de juliol s’escau el 79è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942). Des de l’any 2018 cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén el monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme.

Dissabte 24 de juliol a les 21:45 ens trobarem al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria amb lectures de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró.

L’any Tomàs a mataró

Tertúlia d’Història núm. 504 (3/6/2021)

Convidada: Pau Benítez.

Presenten:  Maria Asmarat, Núria Gómez, Oriol Agramunt i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Maria Asmarat

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Què es fa relacionat amb Joan Tomàs i Parés a Mataró? Per respondre aquesta i moltes més preguntes ens acompanya un dels membres de la Comissió Any Joan Tomàs, Pau Benítez.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 52,25 minuts (44,5 Mb).

El mestre Joan Tomàs (1896-1967)

Tertúlia d’Història núm. 502 (20/5/2021)

Convidada: Liliana Tomàs.

Presenten:  Maria Asmarat, Núria Gómez, Oriol Agramunt i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:   En el programa ens acompanya la Liliana Tomàs comissària de l’any Tomàs, per parlar del seu avi el mestre Joan Tomàs i Parés, Músic, pianista, mestre, compositor, director, folklorista, professor i etnomusicòleg.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 52,25 minuts (44,5 Mb).