Totes les entrades de ghcmataro

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 4 de febrer)

El proper diumenge 4 de febrer se celebrarà a Mataró la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.

Un any mes el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró organitzen la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró que comptarà amb l’acompanyament musical de Sa Trumfa des Godai. Enguany l’acte se celebrarà el dia 4 de febrer, diumenge, un dia abans que els màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República van creuar la frontera cap a l’exili el febrer de 1939.  La ruta començarà a les 11,30 del matí en el monument de Salvador Espriu del Passeig del Callao i l’acte final se celebrarà en el Monument del Camí del Nord.

Caldes d’Estrac a l’Edat Mitjana

Tertúlia d’Història núm. 588 (18/1/2024)

Convidat: Xavier Alarcón i Campdepadrós.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí

Descripció:   L’ús de les aigües termals afavorí la creació d’un hospital que tingué el seu major esplendor al segle XIV amb importants hostes que hi anaven a pendre les aigües. En parlarem amb el germà Xavier Alarcon, medievalista i autor d’un estudi sobre Caldes.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Alarcon i Campdepadrós, Xavier: “Per Virtut e gràcia de l’aygua” Història medieval de Caldes d’Estrac (1219-1500) ” Descarrega el llibre en pdf

Es convoca el 20è premi Terenci Thos de recerca de batxillerat

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró convoquen una nova edició del premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat per a treballs del curs 2023-2024. En aquesta nova edició es celebrarà el vintè aniversari de la instauració del premi amb motiu del centenari de la mort de Terenci Thos i Codina, cofundador del Col.legi d’Advocats de Mataró.

El termini per a la presentació d’originals conclou el proper 25 de març i el veredicte es farà públic al mes de maig en un acte especial. Podeu trobar més informació en aquest enllaç: Premi Terenci Thos i Codina.

Pessebres i activitats nadalenques

Tertúlia d’Història núm. 587 (21/12/2023)

Convidats: Jordi Montlló i Laura Bosch.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana

Descripció:   parlarem de pessebres i activitats nadalenques amb l’antropòleg Jordí Montlló i la historiadora Laura Bosch amb motiu dels 800 anys del primer “pessebre”.

Descarrega’l o escolta’l aquí

L’escriptor Prudenci Bertrana i Tordera / Ca la Madrona

Tertúlia d’Història núm. 586 (14/12/2023)

Convidats: Xavier Sanjuan i Borràs.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí

Descripció:   parlarem de l’escriptor Prudenci Bertrana i la seva vinculació amb Tordera i  el capitost carlí Salvador Soliva. A la primera part, però, escoltarem l’acte informatiu de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró posicionant-se en relació a les darreres informacions sobre el jaciment de Ca la Madrona.

Descarrega’l o escolta’l aquí

La rellevància del jaciment de Ca la Madrona obliga a la seva conservació en el lloc mateix

Un cop valorades les informacions recentment fetes públiques en relació al jaciment de Ca la Madrona des de la direcció de l’excavació, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC-MiM) ha fet pública la seva posició inalterada en defensa de la preservació en el mateix lloc.

Segons s’interpreta, i a l’espera de les anàlisis de C-14 i a la finalització dels estudis dels materials, es posa de relleu el fet que encara no és possible determinar una cronologia d’època visigòtica. A hores d’ara, els resultats de la investigació “semblen concretar una cronologia emmarcada en l’etapa tardo-romana avançada que caldrà concretar”. S’obren, doncs, noves expectatives d’interpretació i de recerca que, tal com es diu des de l’ADEPAC, hauran de donar “explicació definitiva a alguns aspectes que no estan del tot provats. Tal seria el cas de les tipologies de les tombes de tipologia antropomòrfica, no trobades fins el moment al territori de l’antiga ciutat romana d’Iluro i la funcionalitat de l’edifici associat a la necròpolis (interpretat pel director de l’excavació com una aula funerària i com un edifici cultual interpretat per altres arqueòlegs)”.

L’ADEPAC ha reiterat la necessitat de preservació en el mateix lloc de la part més rellevant del jaciment fent-lo compatible amb el Parc de l’Economia Circular. Igualment, es segueix demanant la declaració de BCIL i reitera la petició de diàleg amb el Consistori mataroní, el Consorci de Residus i el Consell Comarcal del Maresme.

Ceràmica catalana i anàlisi arqueomètrica, un projecte mataroní

Tertúlia d’Història núm. 585 (30/11/2023)

Convidats: Josep Antoni Cerdà i Mellado i Enric Rivera López.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Imma Bassols.

Descripció:   parlarem de ceràmica catalana i sistemes d’anàlisis emprats en l’arqueologia, en concret, l’arqueometria de ceràmica a partir d’un projecte impulsat des de Mataró.

Descarrega’l o escolta’l aquí

“Laietana, 43. El cau de la bèstia”, es presenta a Mataró

El proper dijous 30 de novembre a les 19:30h, al Foment Mataroní, es farà la presentació del documental Laietana, 43. El cau de la bèstia, dirigit per Jaume Domènech. La presentació de la pel·lícula documental comptarà amb la participació en el col·loqui de Jaume Domènech i Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat.

Es tracta d’un viatge històric per la comissaria de Via Laietana assenyalant i posant nom als principals torturadors a partir del testimoni de les víctimes. En el documental s’han pogut identificar «Més de 40 agents de policia, com a mínim, van fer de torturadors durant dècades a la comissaria Laietana de Barcelona, temuda per la brutalitat i el sadisme en els interrogatoris dels detinguts per raons ideològiques, religioses, ètniques o de gènere».  

Es tracta d’un exercici de memòria i reparació, que recupera els testimonis dels qui ho van patir, assenyalant i acusant els torturadors, alguns d’ells vius i que encara passen desapercebuts entre nosaltres.

La presentació compta amb el suport de l’Assemblea, Òmnium Maresme, Grup de Recerca de la Memòria Històrica Mataró, Consell Local de la República, Comissió Memòria Històrica de la Gent Gran, Ajuntament de Mataró, Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal.

Des del Grup d’Història del Casal convidem a assistir a la presentació en un exercici de memòria i reparació als represaliats.

Descarregueu el cartell

Les exposicions “Menús de guerra” i “El farcell de la postguerra” / 15è Col·loqui/3

Tertúlia d’Història núm. 584 (23/11/2023)

Convidats: Sergi Freixes, Enric Puig, Joan Bou i Agustí Dalmau.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Descripció:  parlem de les exposicions Menús de guerra i El farcell de la postguerra que es podran veure a Can Marfà a partir d’aquest dissabte dia 25. Ens acompanyarà Sergi Freixes, comissari de les exposicions. En la segona part del programa parlarem de la sessió central del 15è Col·loqui Història a Debat dedicada a les guerres carlines, amb tres dels ponents, Enric Puig, Agustí Dalmau i Joan Bou.

Descarrega’l o escolta’l aquí

El 15è Col·loqui Història a Debat/2

Tertúlia d’Història núm. 583 (16/11/2023)

Convidats: David Farell i Joan Carles Alay.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Descripció:  parlem d’algunes de les comunicacions presentades al 15è Col·loqui Història a Debat que enguany es dedica als 150 anys de la proclamació de la Primera República espanyola i les Guerres carlines.

Descarrega’l o escolta’l aquí