Totes les entrades de ghcmataro

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 2026)

El proper diumenge 22 de febrer, a dos quarts de dotze del matí, se celebrarà des de la Platja de Sant Simó fins al monument del Camí del Nord, al Passeig del Callao, el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró. Un acte de Memòria que, a Mataró, se celebra des de l’any 2018. Aquest acte l’organitzem el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, quatre entitats de la ciutat que formen part de la Taula de Memòria.

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. L’èxode massiu es va produir a finals de gener i, sobretot, entre els dies 5 i 10 de febrer, quan milers de persones van quedar atrapades als passos fronterers, patint el fred i els constants atacs de l’aviació franquista. França els va tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats i assassinats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, organitzem l’acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que encara avui dia es produeixen, a Catalunya i arreu del món. L’acte començarà a dos quarts de 12 del matí des de la Platja de Sant Simó i transcorrerà fins al Monument del Camí del Nord on es divulgarà el testimoni de quatre exiliats mataronins: Fernando González Cassany, Manuel Mascarell Calvet, José Galdon López i de Rosa Serra Baqués. Un cop arribats al monument del Camí del Nord, es desenvoluparà la part final de l’acte on es donarà testimoni sobre els catalans del Camp d’Agde i retrem homenatge als mataronins deportats i es farà un reconeixement a la Sra. Olga Vázquez filla de Julián Vázquez Pascual i a la Sra. Montse Suñer filla de Miquel Suñer. Finalment es procedirà a l’ofrena floral col·lectiva.

L’industrial i polític Eduard Calvet i Pintó.

Tertúlia d’història núm. 653 (5/2/2026)

Convidat: Benet Oliva i Ricós.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Melanie Pérez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: Aquesta setmana ens acompanya l’historiador i Premi Iluro Benet Oliva i Ricós per parlar de la figura de l’industrial i polític nacionalista republicà de Vilassar de Dalt, Eduard Calvet i Pintó (1875-1917).

Descarrega’l o escolta’l aquí

Imatge: retrat d’Eduard Calvet pintat per Ramon Casas. (MNAC).

L’arqueologia romana a l’Alt Maresme.

Tertúlia d’història núm. 652 (29/1/2026)

Convidat: Arnau Lario Devesa.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció:  ens acompanya l’arqueòleg Arnau Lario Devesa per parlar de la recerca arqueològica a l’Alt Maresme. Ens explicarà les noves línies d’interpretació arqueològica del territori.

Descarrega’l o escolta’l aquí

L’Any Candel a Mataró /El llibre autobiogràfic de Ramon Morales.

Tertúlia d’Història núm. 651 (22/1/2026)

Convidats: Carles Estapé, Laia Nonell, Ramon i Pablo Morales Morago.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: M.Teresa Diví i Joan Francec Clariana.

Descripció:  Un cop tancat l’any, farem un repàs i una valoració dels actes que s’han celebrat a la ciutat. Ens acompanyen Carles Estapé com a coordinador de la Fundació Paco Candel, Laia Nonell, presidenta d’Omnium Maresme, i Ramon i Pablo Morales Morago, del Grup de Recerca de la Memòria Històrica en representació de les entitats que formen la Comissió ciutadana Any Candel a Mataró. A la segona part del programa aprofitem la companyia de Ramon Morales per parlar del seu llibre autobiogràfic, Surcos de mis memorias, com a lluitador antifranquista publicat recentment.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Lluís Domènech i Montaner. La revista Domenechiana

Tertúlia d’Història núm. 650 (15/1/2026)

Convidats: Carles Saiz Xiqués.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:  Comencem l’any parlant amb Carles Saiz Xiques sobre la figura de Lluís Domènech i Montaner i també de la revista Domenechiana que edita el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.

Descarrega’l o escolta’l aquí

De les Indianes a l’estampació digital, 1746-2025

Tertúlia d’Història núm. 649 (18/12/2025)

Convidats: Assumpta Dangla Ramón.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Melanie Pérez, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció:  Darrer programa de l’any 2025. El dediquem a parlar de l’exposició “De les Indianes a l’estampació digital, 1746-2025” que s’ha inaugurat a Can Marfà, Museu de Mataró i ho farem de la mà de la Dra. Assumpta Dangla Ramón que ha comissariat l’exposició.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Imatge: Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d’Història de Barcelona

17è Col·loqui Història a Debat/2. L’escola de Cirera. Superant el règim franquista

Tertúlia d’Història núm. 648 (4/12/2025)

Convidats: Maria Majó i Clavell.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:  completem els continguts del 17è Col·loqui Història a Debat que es va dedicar a “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme” centrant-nos en una experiència pionera a mitjans dels anys seixanta. Parlem amb Maria Majó i Clavell sobre l’escola de Cirera.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Mor Carles Maicas i Vallès, un referent del teatre

L’actor, director i dramaturg  Carles Maicas i Vallès ha mort aquest 30 de novembre als 90 anys. Maicas ha estat un referent de l’escena teatral de Mataró però també de més enllà com a fundador, per exemple, del teatre Grec a Barcelona. Figura referent en l’anomenat “teatre independent” a Mataró, després de desvincular-se a mitjan dels 60 de Sala Cabanyes fundà el Grup de teatre Xaloc amb el qual “revolucionà” el teatre mataroní amb muntatges agosarats. Després fundaria la companyia de teatre Colax al Casal on portà a escena l’adaptació d’Els negres de Jean Genet i més endavant l’Aula de Teatre de Mataró.

En la seva trajectòria rebé la influència inicial d’Esteve Albert de qui el 2015 portà a escena l’adaptació de la seva versió de Medea d’Eurípides. Un muntatge que l’any següent es representà en diverses poblacions i que fou premiat.

La seva concepció del teatre com a espai de llibertat, que l’implicà en  la lluita cultural contra el franquisme a la ciutat, obrí la porta a la modernització radical de l’escena local. Cal destacar també el seu incansable interès en preservar i col·leccionar documentació relativa al món del teatre que es convertí en un important fons documental. Una col·lecció que el convertí en un gran coneixedor.

El Grup d’Història del Casal lamentem la mort de Carles Maicas i Vallès, un referent de l’escena teatral. En l’entitat havíem comptat en més d’una ocasió amb el seu suport i col·laboració participant, per exemple, en les primeres convocatòries dels Col·loquis Història a Debat a mitjans dels anys vuitanta.

El seu coneixement i l’interès en la conservació documental, les  complicitats rebudes, la seva amabilitat i la seva manera de fer ens deixen un record inesborrable.

L’exposició sobre el jaciment de Can Modolell de Cabrera de Mar

Tertúlia d’Història núm. 647 (27/11/2025)

Convidats: Víctor Revilla Calvo.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: amb el Dr. Víctor Revilla Calvo parlem del jaciment de Can Modolell a Cabrera de Mar amb motiu de l’exposició “Déus i Pelegrins. El santuari romà de Can Modolell” de la qual n’ha estat el comissari i codirector de les excavacions.

Descarrega’l o escolta’l aquí