Cante uno chato de Prouvènço.
Dins lis amour de sa jouvènço,
A través de la Crau, vers la mar, dins li bla,
Umble escoulan dóu grand Oumèro,
Iéu la vole segui. Coume èro
Rèn qu’uno chato de la terro,
En foro de la Crau se n’es gaire parla.

Emai soun front noun lusiguèsse
Que de jouinesso, emai n’aguèsse
Ni diadèmo d’or ni mantèu de Damas,
Vole qu’en glori fugue aussado
Coume uno rèino, e caressado
Pèr nosto lengo mespresado,
Car cantan que pèr vautre, o pastre e gènt di mas!

Frederic Mistral, Mireia. Fragment del Cant primer (1859)

Canto una noya de Provensa. En los amors de sa jovensa, á través de la Crau, vers la mar, dins dels blats, humil deixeble del gran Homero, seguirla vull. Com tan sols era una noya del terrós, fora de la Crau no s’en es gaire parlat.

Encara que son front no lluís mes de que de tendresa, encara que no tingués ni diamena d’or ni mantell de Damás, vull que en gloria sia enaltida com una reina, y afalagada per nostra llengua menyspreada, pus sols per vosaltres canto, ó pastors y gent del mas!

Mireia. Fragment del Cant primer segons traducció dels germans Thos i Codina. (1861)

Intrepide gardian de noste parla gènt,
garden-lou franc e pur e clar coume l’argent,
car tout un pople aqui s’abeuro;
car, de mourre-bourdoun qu’un pople toumbe esclau,
se tèn la lengo, tèn la clau
que de cadeno lou deliéuro

I troubaire catalan (1861)

Calendal est enfin le résultat de sept ans de travail et d’observation et la suite de mon idée de lutte contre la centralisation et l’uniformité. Le programme politique que j’ai esquissé dans mon Ode aux Catalans est la fédération.

Carta a J.B. Gaut (gener 1867)