… e s’enfin lou Miejour coumenço à murmura: Decentralisacioun! La Valènto Catalougno, davançant tóuti si sorre, crido: Federacioun!
Armana Provençau 1871 ( p. 13)
… e s’enfin lou Miejour coumenço à murmura: Decentralisacioun! La Valènto Catalougno, davançant tóuti si sorre, crido: Federacioun!
Armana Provençau 1871 ( p. 13)
Mais ce qui fait la force de ce mouvement régionaliste, fédéraliste si l’on veut, qui de partout se manifeste, c’est qu’il n’a pas de chef, c’est qu’il est l’expression des libres volontés, c’est qu’il vient en sa saison, comme les plantes de la terre et les effluves du soleil!
L’Echo de Paris (17 juny 1895)
… M’ausirés touto ma vido renega la centralisacioun, aquelo idroupisìo qu’amoulouno dins Paris lou sang de la nacioun, en egoutant e dessecant lis àutri mèmbre.
Armana Provençau (1862, p.40)
Cante uno chato de Prouvènço.
Dins lis amour de sa jouvènço,
A través de la Crau, vers la mar, dins li bla,
Umble escoulan dóu grand Oumèro,
Iéu la vole segui. Coume èro
Rèn qu’uno chato de la terro,
En foro de la Crau se n’es gaire parla.
Emai soun front noun lusiguèsse
Que de jouinesso, emai n’aguèsse
Ni diadèmo d’or ni mantèu de Damas,
Vole qu’en glori fugue aussado
Coume uno rèino, e caressado
Pèr nosto lengo mespresado,
Car cantan que pèr vautre, o pastre e gènt di mas!
Frederic Mistral, Mireia. Fragment del Cant primer (1859)
Canto una noya de Provensa. En los amors de sa jovensa, á través de la Crau, vers la mar, dins dels blats, humil deixeble del gran Homero, seguirla vull. Com tan sols era una noya del terrós, fora de la Crau no s’en es gaire parlat.
Encara que son front no lluís mes de que de tendresa, encara que no tingués ni diamena d’or ni mantell de Damás, vull que en gloria sia enaltida com una reina, y afalagada per nostra llengua menyspreada, pus sols per vosaltres canto, ó pastors y gent del mas!
Mireia. Fragment del Cant primer segons traducció dels germans Thos i Codina. (1861)
Fau boulega pèr viéure, fau cambeja pèr se gandi, e fau nada pèr se sauva…
Discours à l’Assemblado de Santo Estello d’Avignoun, 21 de Mai 1877
Intrepide gardian de noste parla gènt,
garden-lou franc e pur e clar coume l’argent,
car tout un pople aqui s’abeuro;
car, de mourre-bourdoun qu’un pople toumbe esclau,
se tèn la lengo, tèn la clau
que de cadeno lou deliéuro
I troubaire catalan (1861)
Calendal est enfin le résultat de sept ans de travail et d’observation et la suite de mon idée de lutte contre la centralisation et l’uniformité. Le programme politique que j’ai esquissé dans mon Ode aux Catalans est la fédération.
Carta a J.B. Gaut (gener 1867)
Tertúlia d’Història núm. 266 (Mataró Ràdio: 27/02/2014)
Convidat: Jaume Vellvehí
Presenten: Sandra Cabrespina
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella.
Descripció: Parlem de tres poetes desconeguts de trajectòria vital paral.lela i que mereixen un lloc en la història de la cultura catalana. Tots tres personatges tingueren una producció literària considerable, majoritàriament inèdita o dispersa i de qualitats prometedores. La seva curta trajectòria vital va estroncar-ne el desenvolupament. Vinculats a iniciatives periodistiques de gran abast, La Renaixensa i l‘Avens.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,19 minuts Descarrega’l: 23,5 Mb.
Llibres i articles
Vellvehi, Jaume: Tres poetes desconeguts: Felip de Saleta (Calella, 1853-1877); Lluís López (Blanes, 1865 – Arenys de Mar, 1890) i Esteve Forest (Malgrat de Mar, 1865-1886). Conferència pronunciada el 12 d’abril de 2010 a Mataró, en el marc del 9è Curs Història a Debat: Art i cultura al Maresme del segle XIX
Jo voldria la veritat per a tothom, per a França, per a Itàlia, per a Irlanda, per a Polònia i per a la Provença; ja voldria la igualtat davant la llei, davant el cor i la intel·ligència…
Carta a Reboul (1862)