Arxiu de la categoria: Llengua

Llengua, Patrimoni

El projecte Can Cal de recuperació del patrimoni històric català mitjançant els noms, sobrenoms i malnoms

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 311 (Mataró Ràdio: 4/06/2015)

Convidats: Albert Gusi

Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb l’artista plàstic i un dels responsables del projecte Can Cal, Albert Gusi  parlem d’una manera de veure el món que es resumeix en els can i els cal. «Amb aquest únic mot que indica el “lloc d’algú” la nostra llengua ens recorda que pertany a un territori. Ens hi arrela. No anem “al dentista”, anem a “cal dentista”, anem a un lloc. Els can i els cal ens fan parlar tocant de peus a terra.»

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,54 minuts Descarrega’l: 24,01 Mb.

Recursos

Can Cal: www.cancal.cat 

Llengua, Tertúlia de Ràdio

Congrés Internacional de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 281 (Mataró Ràdio: 26/06/2014)

Entevistes a: Aitor Carrera i Jacme Taupiac

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Núria Ontiveros i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: parlem de llengua i literatura occitana a partir de l’11è Congrés Internacional de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans celebrat a Lleida del 16 al 21 de juny.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,22 minuts Descarrega’l: 23,8 Mb.

Llibres

AMAT, Jordi:

  • Retalls de la Guerra Civil al Maresme. Els dos pins (2014)

TAUPIAC, Jacme:

  • La prononciation normalisée du Gascon (1963)
  • Normalisacion grafica e normalisacion lingüistica (1984)
  • Diccionari de mila mots (1992)
  • Gramatica occitana (2000)
Llengua, Tertúlia de Ràdio

Arpitània: una cultura minoritzada a Europa

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 224 (Mataró Ràdio: 29/11/2012)

Convidats:  Floran Corradin

Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Ontiveros

Documentació: Jaume Vellvehí i Núria Ontiveros

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Parlem d’Arpitània, de la seva llengua i de la seva cultura amb una de les persones que més coneixen la cultura arpitana, el sr. Floran Corradin, escriptor arpità de la Vall d’Aosta. Floran Corradin és membre de l’Aliance Culturèla Arpitanna, una de les entitats més actives en la defensa i promoció del fet arpità.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,50minuts Descarrega’l: 24,01 Mb.

Llibres:

Corradin, Floran:

  • Lo temps. Aliance Culturèla Arpitana, Vâl d’Aouta, 2009.

Hergé:

  • Les aventures de Tintin: L’afére Pecârd. Casterman. 2007.

Traducció en arpità estandarditzat dirigida per Dominique Stich, amb la col.laboració de Nicole Margot i Pierre Guex, per l’arpità vaudois, Eric Verney i Alain Favre, per l’arpità savoyard, Floran Corradin, per l’arpità valdôtain, Claude Longre i Antoine Françon, per l’arpità lyonnais-forézien

Roullet, Stefania:

  • Le Dictionnaire du patois valdôtain d’Édouard Bérard. Le Chateau, Aosta, 2005.

Stich, Dominique:

  • Dictionnaire francoprovençal/français français/francoprovençal Éditions LE CARRÉ 2003

Tuaillon, Gaston:

  • La littérature en francoprovençal avant 1700 ELLUG 2001

Recursos en línia

Amics d’Arpitània:Blog dels amics dels arpitans a Catalunya

Associazione Centro Studi Documentazione Memoria Orale: Centre d’estudi i documentació de la memòria oral

Association William Pierrehumbert: Recerca científica dels parlars locals de la Suïssa romanda

Le portail de l’Arpitan:llengua i cultura arpitanes

L’inimitable patois de Savièse: Per aprendre l’arpità de suïssa

Ràdio Arpitània: http://www.radio-arpitania.eu/layona/index.php

Ufficio Regionale per l’Etnologia e la liguistica: difusió del patrimoni cultural de la Vall d’Aosta.

Tuaillon, Gaston [vídeo]: Com pronunciar alguns mots arpitans (noms personals i topònims)?

Tintin en arpità [vídeo]: Reportatge sobre la traducció del Tintin a l’arpità amb la lectura de fragments

Literatura, Llengua

El Grup d’Història del Casal participa en el Congrés Internacional de l’AIEO a Lleida

Deixa un comentari

Del 16 al 21 de juny es celebra a la Universitat de Lleida el XIen Congrès Internacional de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans sota l’epígraf: Occitània en Catalonha. Los estudis occitans: de tempses novèls, de novèlas perspectivas. [programa]Al Congrés, que aplega els millors especialistes d’arreu sobre els estudis occitans, s’han presentat 147 comunicacions  procedents de 60 universitats de 12 estats diferents [vegeu les estadístiques]. El Grup d’Història del Casal hi participa amb una comunicació que presenta Jaume Vellvehí amb el títol: El nucli de Mataró: els orígens de la recepció de Mirèio i del Felibritge. [podeu descarregar els resums de les comunicacions aquí]

Literatura, Llengua, Personatges

Frederic Mistral i la seva obra

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 274 (Mataró Ràdio: 8/05/2014)

Convidat: Núria Bayó, José Enrique Gargallo i Gabriel Brun

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Núria Ontiveros i Núria Gómez

Documentació: Núria ontiveros i Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: a la tertúlia del Grup d’Història del Casal parlem de Frederic Mistral i la seva obra amb Núria Bayó, presidenta del Cercle d’Agermanament Occitano Català, que ens parla dels actes del Centenari a Catalunya. Amb José Enrique Gargallo, professor titular de Lingüística Romànica de la Universitat de Barcelona, que parla de la magna obra Lou trésor dou Felibrige de Mistral i, finalment amb el fèlibre Gabriel Brun, president de la Mantenença del Llenguadoc del Felibritge, parlem de la commemoració del centenari a Occitània i de la vigència de l’obra de Frederic Mistral avui.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,55 minuts Descarrega’l: 23,2 Mb.

Recursos

Frederic Mistral:

Literatura, Llengua, Notícies, Personatges, Segle XIX

L’occitanista Jòrdi Passerat parla de Mistral i el felibritge

Deixa un comentari

El proper divendres 9 de maig, a la Sala d’actes de Can Palauet (c/ d’en Palau, Mataró) s’inauguraran les Jornades Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, amb la conferència inaugural a càrrec de l’occitanista Mn. Jòrdi Passerat, majoral del Felibritge i membre de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa.La conferència porta per títol La renaixença occitana: l’obra de Frederic Mistral i el Felibritge. L’acte es celebrarà a  partir de les 19 h. i serà presidit pel regidor de cultura de l’ajuntament de Mataró.

Prèviament, a les 18,30 s’inaugurarà la mostra bibliogràfica i documental Frederic Mistral i el cercle de Mataró, a la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro

Llengua, Notícies, Poesia

Reinstauració de les inscripcions al bust de Frederic Mistral a Montjuic

Deixa un comentari

El divendres 28 de març es va fer una ofrena floral al bust de Frederic Mistral a Montjuïc en motiu del centenari de la seva mort. Aquest bust, obra d’Eusebi Arnau s’aixeca sobre un pedestal a manera de columna que fou dissenyat per Josep Puig i Cafacalch. Les inscripcions amb versos de Mistral i Víctor Balaguer foren mutilades amb l’adveniment del franquisme i en el marc de l’acte han estat restituides per part de la Comissió de la Dignitat.

Els  versos del poeta de Mallana eren extrets de Lis isclo d’or (1875):

AH! SE MÉ SABIEN ENTENDRE!
AHI! SE ME VOULIEN SEGUI!

i els de Víctor Balaguer eren del poema La dama del rat penat :
MORTA DIUEN QUE ÉS,
PERÒ JO LA CREC VIVA.
L’acte ha comptat com a protagonistes d’excepció una delegació de la Mantenença Felibrenca del Llenguadoc-Rosselló acompanyada del Capolièr Jaque Mouttet, president del felibritge, la màxima autoritat del moviment fundat per Frederic Mistral el 1854. Després de l’ofrena floral els fèlibres han estat rebuts a la Generalitat, on han compartit la Copa Santa, la copa d’argent que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular i ofrenada pels  escriptors i polítics catalans als felibres provençals en agraïment de l’acollida dispensada a Víctor Balaguer durant el seu exili per la seva oposició al govern d’Isabel II. A la copa hi han inscrits els mateixos versos que figuren en el pedestal del bust de Montjuic. També han estat rebuts en la Universitat de Barcelona i en l’Ajuntament de la ciutat.

Llengua, Notícies, Personatges

Ofrena Floral a Frederic Mistral

Deixa un comentari

En motiu de la commemoració del centenari de la mort del poeta i premi Nobel de literatura (1904) Frederic Mistral s’ha celebrat un acte d’homenatge a la Ronda de Fredric Mistral cantonada riera de Cirera. Durant l’acte, hi ha hagut diferents intervencions acàrrec del Grup d’Història del Casal, el Cercle d’Agermanament Occitano Català, Òmnium Mataró-Maresme i la Direcció General Política Lingüística i l’Ajuntament de Mataró. En motiu de l’acte s’ha intal.lat una placa de carrer recordatoria de la figura de Frederic Mistral i del mateix centenari. Podeu seguir la crònica completa a: http://mistralmataro.blogspot.com.es/

Literatura, Llengua, Personatges, Segle XIX

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Deixa un comentari

… M’ausirés touto ma vido renega la centralisacioun, aquelo idroupisìo qu’amoulouno dins Paris lou sang de la nacioun, en egoutant e dessecant lis àutri mèmbre.

Armana Provençau (1862, p.40)

Literatura, Llengua, Segle XIX

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Deixa un comentari

Cante uno chato de Prouvènço.
Dins lis amour de sa jouvènço,
A través de la Crau, vers la mar, dins li bla,
Umble escoulan dóu grand Oumèro,
Iéu la vole segui. Coume èro
Rèn qu’uno chato de la terro,
En foro de la Crau se n’es gaire parla.

Emai soun front noun lusiguèsse
Que de jouinesso, emai n’aguèsse
Ni diadèmo d’or ni mantèu de Damas,
Vole qu’en glori fugue aussado
Coume uno rèino, e caressado
Pèr nosto lengo mespresado,
Car cantan que pèr vautre, o pastre e gènt di mas!

Frederic Mistral, Mireia. Fragment del Cant primer (1859)