Arxiu de la categoria: Llengua

Literatura, Llengua, Segle XIX

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Deixa un comentari

Canto una noya de Provensa. En los amors de sa jovensa, á través de la Crau, vers la mar, dins dels blats, humil deixeble del gran Homero, seguirla vull. Com tan sols era una noya del terrós, fora de la Crau no s’en es gaire parlat.

Encara que son front no lluís mes de que de tendresa, encara que no tingués ni diamena d’or ni mantell de Damás, vull que en gloria sia enaltida com una reina, y afalagada per nostra llengua menyspreada, pus sols per vosaltres canto, ó pastors y gent del mas!

Mireia. Fragment del Cant primer segons traducció dels germans Thos i Codina. (1861)

Literatura, Llengua, Segle XIX

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Deixa un comentari

Intrepide gardian de noste parla gènt,
garden-lou franc e pur e clar coume l’argent,
car tout un pople aqui s’abeuro;
car, de mourre-bourdoun qu’un pople toumbe esclau,
se tèn la lengo, tèn la clau
que de cadeno lou deliéuro

I troubaire catalan (1861)

Literatura, Llengua, Segle XIX

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Deixa un comentari

Calendal est enfin le résultat de sept ans de travail et d’observation et la suite de mon idée de lutte contre la centralisation et l’uniformité. Le programme politique que j’ai esquissé dans mon Ode aux Catalans est la fédération.

Carta a J.B. Gaut (gener 1867)

Literatura, Llengua, Personatges, Segle XIX

L’any Frederic Mistral

Deixa un comentari

L’any 2014 es commemora a Occitània, Catalunya i a França la mort del gran poeta provençal Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 – 25 de març de 1914). És l’Any Mistral i amb aquest motiu s’organitzaran activitats arreu. El poeta i únic premi Nobel de literatura en una llengua minoritzada, Frederic Mistral, va tenir una gran influència a Catalunya i en les relacions d’agermanament amb Occitània. Es per això, que el Grup d’Història del Casal amb el Cercle d’Agermanament Occitano Català volem afegir-nos al programa d’actes general que es desenvoluparà a Occitània amb un programa d’activitats a partir del mes de març. El tret de sortida serà el dimarts 25 de març amb una ofrena floral que es repetirà arreu on hi hagi un carrer, una plaça, un monument o un edifici amb el nom del poeta.

Literatura, Llengua, Renaixença, Segle XIX

Llengua i cultura a Mataró a la segona meitat del segle XIX

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 232 (Mataró Ràdio: 21/02/2013)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: En la dècada dels cinquanta del segle XIX, Mataró viu, com Barcelona i el país en general, l’esclat del procés de desvetllament dels neguits culturals i de lleure de les classes benestants i, en aquest context d’efervescència, sorgiran les primeres grans iniciatives que seran determinants per a la modernització de la cultura local: el Col.legi Valldemia i l’Ateneu Mataronès, i a al seu entorn figures com Terenci Thos. Quin va ser el paper de Mataró en la Renaixença? Ens ho explica l’historiador Jaume Vellvehí.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,44 minuts Descarrega’l: 12,3 Mb.

Llibres

VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:

  • “La Mirèio de Frederic Mistral traduïda pels germans Thos i Codina”. XXVI Sessió d’Estudis Mataronins. 28 de novembre de 2009. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria –Institut Municipal d’Acció Cultural, Mataró 2010.

 

Llengua

Antoni M. Alcover i el Maresme. 150 aniversari del seu naixement

Deixa un comentari

 Programa núm 226 (20/12/2012)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten: Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Enguany es celebra el 150è aniversari del naixement de mossèn Antoni Maria Alcover, el gran filòleg mallorquí autor del Diccionari de la llengua catalana, el que tradicionalment coneixem com l’Alcover-Moll. Volem parlar de la relació de mossèn Alcover amb la nostra comarca.

Escolta’l en MP3

Durada de la gravació: 52,50 minuts Descarrega’l: 24,01 Mb.

Llibres

Alcover, Antoni Maria (1902-1903) Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Vol. I (1902-1903). Estampa de N’Amengual y Muntaner. Ciutat de Mallorca.

Corbera Pou, Jaume (ed.) (2007). Antoni M. Alcover. Crònica de l’Obra del Diccionari. Editorial Moll.

Vellvehí, Jaume (2003). “Aproximacióals orígens del catalanisme al Maresme (1859-1902)”. XIX Sessió d’Estudis mataronins. 23 de novembre de 2002. Comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria – Patronat Municipal de Cultura Mataró.

Vellvehí, Jaume (en premsa). “Catalanisme en xarxa. L’aportació maresmenca a l’obra del Diccionari de la llengua catalana d’Antoni M. Alcover”. XXIX Sessió d’Estudis Mataronins. novembre 2012. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró.

Recursos en línia

Diccionari català valencià, balear[recurs en línia]. http://dcvb.iecat.net/

Perea, Maria Pilar (Dir.) (2011). [recurs en línea] Antoni M. Alcover. Institut d’Estudis Catalans. http://alcover.iec.cat/entrada.asp?c_epigraf=1

Vellvehí, Jaume (2012) [recurs en línia]. Catalanisme en xarxa. L’aportació maresmenca a l’obra del Diccionari de la llengua catalana d’Antoni M. Alcover http://www.laraconera.blogspot.com.es/2012/11/catalanisme-en-xarxa.html