Arxiu d'etiquetes: arqueologia

Nou número de la revista DuosRios

Dissabte, vigília de Sant Jordi es presentarà a Dosrius un nou número de la revista DuosRios, que en aquesta ocasió recull les diferents comunicacions presentades en la passada Jornada d’Estudis de Dosrius organitzada per l’Arxiu Municipal de Dosrius. En el marc de l’acte es representarà l’obra Iaia: memòria històrica, a càrrec de la seva autora Alba Valldaura.

Les comunicacions presentades foren: de Ramon Coll Monteagudo, Entorn d’algunes troballes arqueològiques casuals de Dosrius: alguns materials recollits a prop de Can Sus i una destral prehistòrica procedent de la carretera de Canyamars; d’Enric Subiñà Coll, Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos; d’Elvis Mallorquí Garcia, El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315; de Joaquim Graupera Graupera, Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana; de Joaquim Garriga Riera, El retaule major cinccentista de Sant Iscle i santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi; d’Alexandra Capdevila Muntadas, Els Vallmajor davant la proximitat de la mort. Entre la redempció divina i la preservació del patrimoni familiar; d’Anna Plans Berenguer, Notícies del llinatge Belloch a Can Bosc; de Daniel Daví Salvanyà, La Pedra de la Ferradura; d’Alexis Serrano, Dosrius, Canyamars i El Far des de les fonts notarials i registrals de l’Arxiu Comarcal del Maresme; de Josep Ramis Nieto, Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d’ensenyament (1851-1938); de Meritxell Dominich Lorenzo, Germandat de Sant Josep; de Josep Puig-Pla, Vida rural i Guerra Civil al Far; de Nicolau Guanyabens Calvet, El caçador furtiu, una obra d’Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius; de Jaume Vellvehí Altimira, L’empremta d’Esteve Albert en la revista Vida Nova (Montpeller, 1954-1978); i, finalment, de Joan Manel Riera, Retorn al futur de Dosrius: Síntesi de l’evolució socioambiental del municipi.

 

Homenatge i reconeixement a Jaume Lladó i Font

El proper dissabte dia 2 a les 12 del migdia a Can Boet es farà un acte d’homenatge i reconeixement a l’argentoní Jaume Lladó i Font organitzat pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.

Jaume Lladó és un activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana. Exiliat a Perpinyà l’any 1958, la seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les.

Hipogeus

Tertúlia d’Història núm. 368 (Mataró Ràdio: 9/2/2017)

Convidada: Laura Bosch

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Marta Gomez i Maria Asmarat

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem d ‘hipogeus i construccions subterrànies generalment vinculades a masies però també a cases antigues del nucli urbà

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Reportatge de Tv3 sobre les termes romanes de Ca l’Arnau- Cabrera de Mar

El passat dilluns 23, el programa Divendres de Tv3 va emetre’s des de Cabrera de Mar. En aquest programa es va fer una visita comentada pel jaciment de Ca l’Arnau, les termes romanes més antigues de la península, intercalant imatges de la reconstrucció virtual dels espais de les termes realitzades per Josep M. Rovira, membre del Grup d’Història del Casal, que formen part de la web Cabrera de Mar Arqueologia i Patrimoni. Podeu veure l’interessant vídeo (uns 30 minuts) en aquest enllaç El jaciment arqueològic de Ca l’Arnau a Cabrera de Mar

El neolític al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 174 (Mataró Ràdio: 2/6/2011)

Convidada: Robert Lleonart i Imma Bassols

Presenten: Núria Gómez i Joaquim Graupera

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Recursos

BASSOLS, I. – LLEONART, R. – FARELL, D.: Dolmens. Una tradició funerària a Catalunya: el cas del Maresme. Grup d’Història del Casal, Mataró, 1995

Video-crònica de la ponència de Joan Carles Alay

El dissabte 22 d’octubre s’ha celebrat la darrera jornada del 10è Cicle Història a Debat organitzat pel Grup d’Història del Casal en el marc de celebració del 30è aniversari de l’entitat. El Dr. Joan Carles Alay i Rodríguez, membre de la Societat Catalana d’Arqueologia i del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, entre altres institucions, ha presentat la ponència Els arqueofurtius catalans.

La recerca de tresors, materials i immaterials, ha estat constant des dels orígens de la humanitat però pràcticament no hi ha estudis que l’hagin tractat i a Catalunya ni tan sols existeix un mot específic que defineixi els cercadors de “tresors” arqueològics. Avui dia és una activitat il·legal sobre la que és imprescindible l’esforç conjunt de tots els implicats.

 

S’acorda l’entorn de protecció del castell de Santa Florentina, a Canet de Mar

El Govern de la Generalitat va acordar el passat 11 d’octubre la delimitació de l’entorn de protecció del castell de Santa Florentina, a Canet de Mar, després dels informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l’Institut d’Estudis Catalans. El castell de Santa Florentina està declarat bé cultural d’interès nacional.

La singularitat del castell de Santa Florentina, element declarat monument i fins ara sense entorn de protecció específicament delimitat, aconsellava la definició d’aquesta figura sobre aquest element com el millor instrument per garantir la supervivència dels seus múltiples valors culturals, paisatgístics i ambientals en les millors condicions possibles. Per aquest motiu, s’ha acordat delimitar l’entorn de protecció del castell  i també s’hi ha inclòs com a objecte de protecció tant el subsòl del monument com el de l’entorn de protecció.

Video-crònica de la ponència d’Imma Bassols i Robert Lleonart (15-10-2016)

En el marc del 10è Cicle Història a Debat organitzat pel Grup d’Història del Casal, els arqueòlegs Imma Bassols i Robert Lleonart van presentar la ponència Els grups megalítics de la Serralada Litoral. En un  primer bloc, s’han explicat alguns dels jaciments que han representat una fita important en la investigació a l’entorn del món megalític. El segon bloc s’ha centrat en altres aspectes del megalitisme, com ara el territori, les sepultures alternatives, els menhirs i les inscultures.  Donat l’abast dels jaciments han estat unes breus pinzellades d’un moment força interessant i dens de la prehistòria.

En el marc de la conferència s’han exposat reproduccions, realitzades seguint tècniques ancestrals, d’estris prehistòrics com ara una fletxa amb punta de sílex, ganivets de sílex i d’obsidiana amb mànec de banya  així com elements per a fer foc (sílex i marcasita amb esca de bolet). També destacava una reproducció del ganivet d’Ötzi. El material ha estat cedit per l’artesà especialista en tècniques d’elaboració ancestrals Marco Morandi que, malauradament, no ha pogut acompanyar-nos per explicar-nos i fer-nos la demostració de les diferents tècniques de treball.

DSC_0143
Ganivets de sílex i obsidiana (autor: Marco Morandi)

Comencen els actes del 30è aniversari del Grup d’Història del Casal

Amb motiu del 30è aniversari de la fundació del Grup d’Història en el Casal-Aliança demà divendres 14 d’octubre a les 19 h. s’inaugurarà el 10è Cicle Història a Debat amb la ponència del Dr. Ramon Reixach i Puig que es centrarà en els segles moderns sota l’epígraf Les històries de Mataró: comuns contra botifarres.

L’endemà dissabte dia 15 a partir de les 18,30 h, serà el torn del Dr. Enric Subiñà que tractarà l’Edat Mitjana parlant d’El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals. Tot seguit, els arqueòlegs Imma Bassols i Robert Lleonart ens traslladaran a la prehistòria per parlar d’ Els grups megalítics de la Serralada Litoral.

El Cicle prosseguirà el dissabte 22 d’octubre.

El Mas Jordà de Santa Susanna: un patrimoni per descobrir

Tertúlia d’Història núm. 353 (Mataró Ràdio: 22/9/2016)

Convidat: Alexis Serrano, Ramon Coll i Pere Clarabuch

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: En motiu de les Jornades europees del patrimoni parlem del projecte del mas Jordà a Santa Sussanna.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 27 Mb