Tertúlia d’Història núm. 180 (Mataró Ràdio: 15/09/2011)
Convidats: Toni Trenchs, Marc Pons, Josep M. Roqué
Presenta: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Joaquim Graupera
Documentació: Joaquim Graupera
Tècnic: Carles Capella
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,29 minuts Descarrega’l 24 Mb
Segons informa la web de l’Ajuntament de Mataró, els dies 19 i 21 de maig s’ha procedit al desmuntatge de la torre de guaita que estava obsoleta i en estat de degradació amb el perill que representava. Divendres 27, els operaris de la Diputació han començat la tasca d’enderroc de la base de formigó de la torre.
La Diputació, en conveni amb el propietari de la finca, va instal·lar al 2007 la torre de guaita al cim del turó d’Onofre Arnau, en el marc de les campanyes de prevenció d’incendis. En aquell moment (novembre de 2007) el Grup d’Història del Casal, com a resultat dels acords presos en els debats de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, ens vam adreçar a l’Ajuntament interessant-nos per un possible malmetement de les restes arqueològiques del Castell de Mata sobre les que podria haver-se aixecat la torre.
De fet, com es pot observar en les fotografies de J. Graupera fetes en el seu moment, hi hauria algunes restes de murs a tocar de la torre de guaita, cosa que evidenciaria la destrucció d’estrats arqueològics. La intervenció arqueològica prèvia a la construcció de la base sobre la que s’aixeca la torre no es va fer i ara, amb el desmuntatge cal esperar que no es produeixin noves afectacions que si bé foren lleus en el seu moment no deixen de ser afectacions.
L’Ajuntament de Tordera te previst iniciar una actuació per consolidar i evitar la degradació del monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera que actualment es troba en ruïna parcial. La inversió es preveu de 65.000 euros i s’invertirà en el tancament de la volta de l’església, en reforçar altres estructures, netejar l’espai i fer-hi els tancaments necessaris a fi d’evitar l’accés incontrolat. Es preveu que les obres comencin d’aquí a dos mesos com a termini màxim.
El Grup d’Història del Casal, com a entitat implicada des de fa més de vint anys en l’estudi, en la divulgació i en la lluita per la seva preservació amb accions diverses adreçades a l’Ajuntament de Tordera, administració sobre la que recau la responsabilitat de vetlla per la preservació d’un Bé Cultural d’Interès Local com és el cas (recordem aquí com a exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007), ens hem adreçat novament a l’ajuntament interessant-nos per les corresponents prospeccions i excavacions arqueològiques previes als treballs de restauració i que no sembla que s’hagin previst.
El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, situat al Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundat en la primera meitat del segle XII sota l’orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La seva breu etapa d’esplendor fou entre els darrers anys del segle XII i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. La comunitat de canonges agustins de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat.
Per a més informació:
BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2010.
Tertúlia d’Història núm. 342 (Mataró Ràdio: 12/5/2016)
Convidat: Imma Bassols
Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí
Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Quins són els vestigis prehistòrics conservats al Maresme? Com fou el poblament? Quines són les recerques que hi ha actualment? Ens ho explica l’arqueòloga Imma Bassols.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
Tertúlia d’Història núm. 221 (Mataró Ràdio: 8/11/2012)
Convidat: Maria Dolça Ribas, Joan Francesc Clariana i Imma Bassols
Presenten: Sandra Cabrespina, Quim Graupera i Núria Gómez
Documentació: Joan Francesc Clariana i Imma Bassols
Tècnic: Carles Capella
Descripció: En el programa 182 vàrem parlar de Marià Ribas i Bertran. Ribas va dedicar la seva vida a l’arqueologia i la història. L’obra de Marià Ribas, es pot dir que abasta gairebé tota, o la major part de l’arqueologia mataronina del segle XX. Aquest és un dels motius per els quals des del GHC vàrem demanar que fos declarat mataroní il·lustre. En aquell programa vàrem començar a repassar la seva trajectòria de la mà de la seva filla Maria Dolça. Llavors ja érem conscients que amb un sol programa no en tindrem prou per parlar de tot el que Ribas va fer però si que vam fer un tastet per obrir la gana i més endavant dedicar-li un nou programa. I avui és el dia escollit per seguir parlant d’ell i la seva trajectòria.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 23 Mb.
El proper diumenge, dia 17, es farà la II Festa Romana, per celebrar el 1r aniversari del Museu Romà de Premià de Mar. Aquesta festa inicialment s’havia previst pel 20 de març, però es va haver de suspendre a causa de la pluja.
A partir de les 11 h, es faran davant del Museu Romà diversos tallers romans, activitats i exhibicions amb gladiadors i legionaris, a més d’una jornada de portes obertes al museu.
Durant el seu primer any d’obertura al públic, el Museu Romà ha rebut prop de 2.000 visitants. Cal recordar el jaciment, descobert a finals de l’any 2.000, és un conjunt arqueològic d’extraordinària singularitat a Catalunya format per un edifici de planta octagonal d’època romana tardana que no té paral·lel exacte.
De cara al 2017 es preveu que la Festa Romana obrirà el cicle d’activitats del Festival Laietània, que cada any recorda que la comarca del Maresme fou un dels territoris de la Laietània romana.
Tertúlia d’Història núm. 335 (Mataró Ràdio: 17/3/2016)
Convidat: Joan Carles Alay
Presenten: Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Núria Gómez
Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Sovint quan parlem d’arqueologia, sempre acaba sortint el tema dels furtius i de la destrucció de patrimoni. El Dr. Joan Carles Alay ens parla d’un tema molt poc habitual, de la relació entre l’Arqueologia, la Perfilació Criminològica i la Criminalística.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
El proper dissabte 12 de març s’inaugura el parc arqueològic del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) després de la darrera fase de la intervenció que ha museïtzat el jaciment. Durant l’acte els responsables de les intervencions faran una visita comentada.
El jaciment, explorat des de l’any 2010 i amb una última intervenció el 2015, ocupa unes cinc hectàrees al cim d’un turó flanquejat per la riera Gavarresa, i compta amb una ocupació des del Bronze final fins a època romana tardorepublicana.
L’assentament es va destruir de manera violenta, molt probablement en el marc de la segona guerra civil romana entre les topes de Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC).
Els treballs duts a terme fins ara han permès identificar la muralla que tancaria l’espai pels vessants més accessibles, conèixer l’estructuració urbanística de l’assentament i també recuperar diversos elements que parlen de la vida dels seus habitants: abundant vaixella de procedència diversa, restes faunístiques en connexió anatòmica, etc.
S’ha obert també una pàgina web dedicada al jaciment
(Font: ICAC)
El proper divendres 4 de març s’inaugurarà a Can Serra del Museu de Mataró l’exposició El sexe a l’època romana on s’exposa una selecció de vuitanta peces procedents de diferents col·leccions arqueològiques de tot Catalunya que s’acompanyen de textos clàssics llatins. Es tracta de la primera exposició produïda per la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya que, des de l’abril del 2013 ja s’ha pogut veure a 11 ciutats del Principat. La mostra, s’adreça a un públic adult i està estructurada en cinc eixos diferenciats: sexe i matrimoni; sexe, seducció i bellesa; pràctiques sexuals; sexe fora del matrimoni i sexualitat divina.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 22 de maig, tindrà tres activitats complementàries. Divendres 29 d’abril es podrà entrar a “La cuina de Venus”, una xerrada activa sobre cuina eròtica romana; dimecres 18 de maig, dins els actes del Dia Internacional dels Museus, es farà la conferència “El sexe a l’antiguitat: de la prehistòria a la cultura romana” a càrrec de Joan García Targa, i el 22 de maig, dins la Nit dels Museus, Núria Tarragona i Vanessa García oferiran l’espectacle “Tapper Sex a la Romana”.
Els Mossos d’Esquadra han detingut un home per un delicte contra el patrimoni històric. El passat mes d’octubre fou sorprès per uns testimonis que li van fer fotos mentre espoliava el recinte arqueològic de Palol Sabaldòria a Vilafant, a l’Alt Empordà amb un detector de metalls i amb una aixada tot fent un forat a terra. Aquesta acció va malmetre el paviment medieval.
Després de declarar en seu judicial, el jutge n’ha decretat la llibertat amb càrrecs. Segons la Unitat Central de Patrimoni Històric, l’any passat s’ha detingut vuit persones per espoliació de jaciments arqueològics, sis de les quals a l’Alt Empordà.
El jaciment de Palol Sabaldòria és un nucli reduït format per les restes de l’església preromànica de Sant Miquel, el castell medieval dels segles XI-XII i el mas de Palol, situat a llevant de la població de Vilafant. El Castell situat a llevant de l’església, era de planta rectangular amb restes d’una posible cisterna a l’interior. A l’exterior del recinte s’observa els fonaments d’una torre de planta circular de 6,5 metres de diàmetre.
Precisament aquest proper dijous al programa El Racó del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio parlarem amb el Doctor Joan Carles Alay, Secretari de la Societat Catalana d’Arqueologia sobre la seva tesi doctoral dedicada a L’espoli arqueològic a Catalunya: el furtivisme. Bases jurídiques i conceptuals.
Més informació:
