Segons informa l’Ajuntament de Cabrera de Mar, tres peces aparegudes en les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment del turó dels Dos Pins (2006), al clos arqueològic de Can Rodon de l’Hort i en una de les domus del clos de Ca l’Arnau – Can Mateu (2010) han estat restaurades. Es tracta, respectivament, d’una àmfora ibèrica datada al segle III aC, un estri de treball d’un taller de forja, que s’estima que és del segle II aC, i un altar, també de la mateixa època. Les tres peces de terrissa, que han estat restaurades pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ja han arribat a Cabrera de Mar on seran exposades a la sala de materials arqueològics a Cal Conde.
Arxiu d'etiquetes: arqueologia
J. F. Clariana obté el doctorat amb la tesi sobre la ceràmica de Torre Llauder
El passat dimecres dia 16 a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Classica Joan Francesc Clariana i Roig, membre de la nostra entitat, va llegir la seva tesi doctoral La Terra Sigillata alt imperial de la vil·la romana de Torre Llauder. Model de consum d’una comunitat privilegiada, que ha estat dirigida per la Dra. Marta Prevosti i el Dr. Ramon Járrega. Com podem llegir en el resum de la tesi que es publica a la web de l’ICAC:
«La tesi es centra en obtenir dades sobre la dinàmica de comercialització i del coneixement de les xarxes de comerç de l’antiguitat, a través de l’indicador que representen les importacions de ceràmiques fines. La vil·la romana de Torre Llauder va seguir unes pautes de consum de terra sigil·lata, és a dir, de vaixella fina importada segons la diversitat dels llocs de procedència, que seguien rutes comercials prèviament establertes i que sovint no devien ser d’un únic producte.
Els materials que s’estudien són bàsicament les sigil·lades: itàlica, tardoitàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana “A”, i també, tot i que escassegen, la sigillata de la Badia de Nàpols o Producció A, les imitacions de sigil·lata itàlica i la sigillata de procedència oriental, també coneguda com Eastern Sigil·lata B.
Per omplir el buit d’informació estratigràfica sobre la vil·la dels segles I i II dC, la riquesa de la vaixella de terra sigillata proporciona en bona part el suport de la interpretació de la història de l’establiment dins d’una prosperitat progressiva. La tesi planteja unes conclusions interpretativesa partir de tres eixos. El primer, centrat en l’època del taller d’àmfores, la seva amortització i construcció de la vil·la; el segon, sobre el coneixement i comportament de les importacions rebudes, dels segles I i II dC; i el tercer, sobre les dades relatives al primer terç del segle III dC, moment que coincideix amb les importants reformes d’època severiana de la vil·la.»
Felicitem el nostre company del Grup d’Història del Casal per l’èxit obtingut amb aquest nou doctorat. Podem escoltar-lo parlant de la Terra sigillata de Torre Llauder en la tertúlia del programa El Racó del gener de l’any passat.
30 anys de la descoberta del tresoret d’Òrrius
Tertúlia d’Història núm. 180 (Mataró Ràdio: 15/9/2011)
Convidats: Toni Trenchs; Marc Pons; Josep Ma Roqué
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Joaquim Graupera
Documentació: Joaquim Graupera
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Enguany farà 30 anys de la descoberta del conegut tresoret d’Òrrius durant les excavacions de l’absis preromànic de l’església parroquial de Sant Andreu.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,29 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.
La reconstrucció virtual del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar
Tertúlia d’Història núm. 319 (Mataró Ràdio: 1/10/2015)
Convidats: Josep Raria Rovira
Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Gómez.
Col·laboren: Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlarem del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar des d’una perspectiva divulgadora a partir de les noves tecnologies aplicades en el projecte Cabera de Mar Arqueologia i Patrimoni.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.
Recursos
Conferència sobre l’espoli arqueològic a Cabrils
Amb el títol La lluita contra l’espoli arqueològic: furtius i lladres de tombes, Joan Carles Alay, secretari general de la Societat Catalana d’Arqueologia, presentarà una ponència a la seu del Museu-Col·lecció Municipal de Cabrils (c/Santa Creu, 5, Cabrils). En la mateixa es preveu parlar de la tomba de Tut-ank-Amó, que darrerament ha tornat a primera línia informativa per l’aportació de Nicholas Reeves de què en realitat es tracta de la tomba de Nefertiti, i especialment de la darrera reforma del codi penal que tipifica l’espoli arqueològic, sense oblidar el maltractat Poblat ibèric de Burriac. La conferència serà el proper 19 de setembre a les 19 h.
La terrisseria romana de Ca l’Arnau de Cabrera de Mar en un nou vídeo
Des del passat 29 d’agost, ja es pot visionar un nou audiovisual divulgatiu didàctic del projecte Cabrera de Mar Arqueologia i patrimoni que promou Josep Maria Rovira i Juan. En aquesta ocasió es tracta del funcionament de la terrisseria romana de Ca l’Arnau (Cabrera de Mar-Barcelona) amb il·lustracions i animacions 3D que recrcrear com deuria ser i com deuria funcionar de forma didàctica el procés de fabricació de ceràmica, àmfores, dòlies….
El documental incorpora algunes de les reconstruccions 3D per a explicar la seva forma i funcionament del projecte web www.cabrerademarpatrimoni.cat.
Projecte de recerca cases senyorials romanes de Mataró
Tertúlia d’Història núm. 305 (Mataró Ràdio: 16/04/2015)
Convidades: Joaquim Garcia i Rosselló i Joan Francesc Clariana i Roig
Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Gómez
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: ens acompanya el Dr. Joaquim Garcia que és arqueòleg municipal i responsable del projecte Arquitectura domèstica senyorial a la costa central de la Laietania romana. Centres urbans i territori, de la República a l’Imperi. Els exemples de Torre Llauder, Iluro i ca l’Arnau, que s’està impulsant des de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Igualment ens acompanya el nostre company Joan Francesc Clariana, també arqueòleg i molt bon coneixedor de la vil·la romana de Torre Llauder, que ens ajudarà en el tema d’avui.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,57 minuts Descarrega’l: 25,00 Mb.
L’ermita de Sant Pere de Romeguera de Canet
Tertúlia d’Història núm. 295 (Mataró Ràdio: 15/01/2015)
Convidat: Sergi Alcalde, Maite Carbonell, Gemma Martí, Carles Sáiz
Presenten: Sandra Cabrespina i Quim Graupera
Documentació: Quim GRaupera
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Parlem de les excavacions que van realitzar els membres del Centre d’Estudis Canetencs a l’ermita de Sant Pere de Romeguera, i que proporciona informació sobre els orígens de Canet de Mar.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,33 minuts Descarrega’l: 24 Mb.
Llibres
L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Els orígens de Canet de Mar
Articles
El Sot de l’Aubó, números 41; (setembre del 2012); al número 46 (desembre del 2013) i al número 48 ( juny del 2014). Ajuntament de Canet – Centre d’Estudis Canetencs i Els 2 pins edicions.
Marià Ribas protagonista del programa La Tarda
El propassat dilluns dia 10 al programa La tarda de Mataró ràdio que s’emet conjuntment amb vint emissores municipals d’arreu de Catalunya i la Xarxa de comunicació local, es va dedicar un espai a parlar de la figura de l’arqueòleg i dibuixant Marià Ribas i Bertran amb motiu del seu nomenament com a membre de la Galeria de mataronins il.lustres. Al programa van intervenir-hi Maria Dolça Ribas, filla de l’il.lustre arqueòleg, i Joan Francesc Clariana en representació del Grup d’Història del Casal com a entitat promotora del nomenament.
Marià Ribas i Bertran membre de la Galeria de Mataronins Il·lustres
Fa poc més de tres anys, se’n complien 50 de la descoberta de la vil·la romana de Torre Llauder i l’onze de setembre d’aquell 2011 se’n complien quinze del traspàs del Sr. Marià Ribas i Bertran qui, amb els seus col·laboradors, en fou el descobridor i investigador. En motiu de la coincidència, el company Joan Francesc Clariana, com a responsable de la vocalia de Patrimoni de la nostra entitat, proposà d’aprofitar el moment per a impulsar el reconeixement d’una figura extraordinària explicant-lo i divulgant la seva obra. Per això, el Grup d’Història del Casal, llavors presidit per Joaquim Graupera, ens vam proposar promoure el nomenament de Marià Ribas i Bertran com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres. A aquella iniciativa s’hi van afegir nombroses entitats i persones de Mataró i d’arreu, avalant la trajectòria de l’insigne arqueòleg.
El dijous 23 d’octubre, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró, s’ha celebrat l’acte institucional de nomenament de Marià Ribas com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, acord que va prendre el Ple per unanimitat el maig de 2012 i que ara s’ha fet realitat amb el descobriment del retrat que ha fet l’artista Manuel Cusachs. Un centenar de persones han assistit a l’acte, que ha presidit l’alcalde, Joan Mora.
Durant l’acte, el Dr. Josep Guitart, catedràtic d’Arqueologia de la Facultat de Ciències de l’Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalansla ha fet la glossa de Marià Ribas.
També han intervingut la filla de l’arqueòleg homenatjat, Maria Ribas; el president del Grup d’Història del Casal, Jaume Vellvehí; el pintor Manuel Cusachs i el regidor Miquel Rey, responsable d’instruir l’expedient de nomenament i homenatge d’aquest nou Mataroní Il·lustre.
Marià Ribas va ser un arqueòleg de formació autodidacta, pioner en la utilització de tècniques i metodologies d’excavació, que va participar en un nombre elevat d’exavacions com les dels jaciments de Burriac a Cabrera de Mar i també d’Iluro i de la vil·la romana de Torre Llauder a Mataró.
