El proper dijous 23 d’octubre, a les 19,30 h es celebrarà en el Saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró, l’acte institucional de nomenament de l’arqueòleg i dibuixant Marià Ribas i Bertran com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres. La iniciativa fou promoguda pel Grup d’Història del Casal l’any 2011 amb el suport de nombroses entitats i persones a títol individual. Durant l’acte es presentarà el retrat de Marià Ribas, obra de l’artista mataroní Manuel Cusachs i farà la glossa de l’insigne arqueòleg, el Dr. Josep Guitart, catdràtic d’arqueologia de la Facultat d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal en representació dels promotors de la iniciativa.
Arxiu d'etiquetes: arqueologia
L’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu declarat Bé Cultural d’Interès Nacional
Un Edicte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de 22 de setembre de 2014, notifica l’Acord GOV/103/2014, de 8 de juliol (DOGC núm. 6661, de 10.7.2014), pel qual es declara bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric i zona arqueològica, l’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu (Tordera) i can Cua (Pineda de Mar), al Maresme, i se’n delimiten els respectius entorns de protecció.
L’arcada de Sant Pere de Riu coneguda com a Pont del Diable, terme de Tordera, i l’aqüeducte de Can Cua, terme de Pineda de Mar, són els dos únics trams visibles de l’anomenat aqüeducte romà de Pineda. Datat de l’època romana, discorria paral·lel a la riera de Pineda pel vessant oriental al llarg de 3,5 quilòmetres fins a la vil·la romana de Can Roig que subministrava. De fet, el jaciment conserva un lacus que podria correspondre al tram final de l’estructura hidràulica.
El Pont del Diable salva el desnivell del terreny i el torrent de la font del Ferro. Té 15 m de longitud i 1,22 m d’amplada amb una arcada de 3,13 m de diàmetre. Mes avall la canalització discorria arran de terra mitjançant una conducció de la qual se’n coneixen algunes traces, fins a l’aqüeducte de Can Cua, que salvava un torrent avui desaparegut. L’aqüeducte s’ha conservat en 39 m de llargària amb cinc pilars, dues pilastres i sis arcades, quatre de les quals es conserven íntegrament.
Marià Ribas, el personatge del mes de Valors
Marià Ribas, el personatge del mes dedicat al valor de l’experiència
Dos nous audiovisuals d’arqueologia i patrimoni de Cabrera de Mar
Aquests documentals deriven del web www.cabrerademarpatrimoni.cat, Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni, una web assessorada cientificament i patrocinada pel Grup d’Història del Casal promoguda i desenvolupada per Josep Maria Rovira, membre de l’entitat. El primer dels videos port per títol Els banys o termes romanes d’Ilturo. Ca l’Arnau, Cabrera de Mar, Barcelona. Un segon es titula L’aigua a les termes o banys públics d’Ilturo a Ca l’Arnau, Cabrera de Mar, Barcelona. Els videos descriuen els banys romans cabrerencs amb la restitució amb reconstruccions 3D de l’arquitectura de les termes, la forma i la seva funció amb figures humanes.
Patrimonicidi, un assaig de Roger Molinas
Tertúlia d’Història núm. 278 (Mataró Ràdio: 5/06/2014)
Convidats: Roger Molinas
Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella.
Descripció: ens explica el que és i representa per a ell l’arqueologia, allò que la seva experiència li ha demostrat que creiem majoritàriament que és, i també sobre un munt de creences que segurament hem de posar en qüestió, com per exemple el patriarcat, la violència o el nostre concepte de religió.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,24 minuts Descarrega’l: 23,9 Mb.
Presentació del llibre Patrimonicidi de Roger Molinas
Dimecres 21 de maig s’ha presentat el llibre Patrimonicidi, a càrrec del seu autor, l’arqueòleg Roger Molinas i l’editor del llibre Joan Ramon Riera. L’acte, que ha estat conduit per Sandra Cabrespina, membre del Grup d’Història del Casal, s’ha celebrat en la llibreria Buc de Llibres de Mataró.
La ceràmica sigil.lata sudgàl.lica de Torre Llauder. Mataró.
Tertúlia d’Història núm. 263 (Mataró Ràdio: 23/01/2014)
Convidat: Joan Francesc Clariana i Roig
Presenten: Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella.
Descripció: Amb l’arqueòleg Joan Francesc Clariana parlarem de la ceràmica sigil.lata sudgàl.lica trobada a Torre Llauder a Mataró.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.
Llibres:
L’esfondrament de l’Imperi Antic egipci /I
Autor: Antoni Llamas i Mantero.
Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.
Introducció
Els arqueòlegs ara comencen a fer-se’n una idea del drama que van viure els egipcis de l’època. En el Regne Antic es va produir la unificació territorial, les grans piràmides, va ser una època d’esplendor que va durar mil anys. Ara fa quatre mil dos-cents anys que el Regne Antic es va esfondrà, arqueòlegs, historiadors i egiptòlegs marcaven les causes en una pèrdua de poder dels reis, cal recordar que la paraula faraó es posterior, que havien cedit als governadors locals, nobles i sacerdots grans lots de terra i els havien concedit amplis privilegis. Amb això es va produir un afebliment reial, que va donar lloc a una època anàrquica que va durar dos segles, i que és coneguda a nivell historiogràfic com l’època obscura.
Aquest petit treball vol ser un reconeixement a totes aquelles persones que dediquen el seu temps i el seus esforços a aclarir el passat i que no es conformen amb el que ja esta fet i dit.
El procés d’investigació
L’arqueòleg egipci Ferki Hassan ha dedicat trenta anys de la seva vida a investigar-ho, Què va provocar l’esfondrament sobtat i inesperat del Regne Antic? L’explicació clàssica diu que fou la batalla per la successió d’un determinat faraó, Ell no s’ho va creure. Els dubte els van venir al 1971, arran del descobriment de la descripció no d’una crisi política, sinó d’una situació infinitament més gran. El testimoniatge d’una tomba, d’un jaciment menor al sud d’Egipte. En concret és la tomba del governador Antífic, que va governar a la caiguda del Regne Antic.
Els jeroglífics de la tomba descriuen un poble famolenc, consumit per la penúria, i ho expliquen amb concisió i claredat: “El país sencer era com una llagosta afamada, jo he fet la manera que ningú es mori de gana”. En un altre fragment colpidor es descriu la situació del sud d’Egipte, la desesperació que el va assolar per la fam i les atrocitats que es van cometre. “La fam havia castigat tant l’Alt Egipte que tothom es menjava als seus fills…” En veure els jeroglífics, la egiptologia oficial se li va posar en contra, per exemple, l’egipci Gaballah Ali Gaballah, del Consell Superior d’Antiguitats deia: “Quan Antífic diu que la gent es moria de fam, no ens ho podem agafar al peu de la lletra, l’exageració forma part de la retòrica de l’Antic Egipte.”
Hassan va buscar les proves que confirmessin a Antífic durant molts anys sense cap resultat. Fins que al 1996 va tenir notícia d’una nova descoberta arqueològica, en un jaciment del nord del país, es va trobar la prova que la fi del Regne Antic havia estat dramàtica. El jaciment està al Delta del Nil, lluny dels grans monuments, i les guies turístiques només el recomanen per devots de l’arqueologia. L’arqueòleg Donald Redford de la Universitat Estatal de Pensilvània, va trobar uns enterraments sorprenents, a flor de terra, humils, tapats amb canyís i enganxats els uns als altres. En total 9000 cadàvers, on es constatava que els enterraments tenien poques ofrenes o cap, de persones pobres i en un espai de temps relativament curt. Això demostrava que la comunitat havia patit una gran escassetat, i tots els enterraments dataven del final del Regne Antic.
Retrat funerari masculí de Torre Llauder. Mataró.
Fitxa núm. 3
Època romana
Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig
Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 80 octubre – novembre – desembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19-20.
Claus: Retrat funerari masculí de Torre Llauder. Mataró.
Datació: Època augustiana.
Localització: Museu de Mataró.
Il.lustració: J. F. Clariana.
Descripció: Es tracta d’un cap d’estàtua funerària masculina, trencat a cops per la zona de la base; representa un home de mitjana edat (entorn els quaranta anys), fet en marbre blanc de les pedreres de Carrara-Luni (Itàlia)
El pentinat, amb el cabell tirat endavant, és força clàssic i es troba freqüentment en retrats des de finals del segle I aC fins ben avançat el segle I dC. En molts casos el que l’artista buscava amb aquest pentinat era dissimular una certa alopècia del difunt.
Un detall que fins ara havia passat desapercebut és el fet que es tracta d’un bloc reciclat, inicialment hauria estat, molt possiblement, un retrat femení. Això ho veiem pel detall que l’escultor no va poder eliminar totalment alguns dels trets de l’anterior retrat com seria el llavi superior i part de l’arc de l’inici de la cella de l’ull dret. Evidentment, això succeïa perquè el material de base era valuós i sortia a compte reciclar el bloc de marbre, esborrant l’antiga fesomia i donar-li un nou rostre.
Comentari: Aquest retrat, hom considera que faria parella amb el retrat femení, datat com de la mateixa època, també provinent de Torre Llauder. Ambdos havien estat trobats en el segle XIX i, Albertini, ens indica com “les deux têtes, enduites de chaux, servaient d’ornaments à une cisterne dans la “Casa Comas”, a Mataró. Le propiètaire les tenait de son grand-père, qui possédait une terre près de la Torre Llauder” (Albertini 1911-1912). Un altre detall anecdòtic i comú que presenten les dues testes és que haurien servit com a blanc per armes de foc, i totes dues peces presenten senyals d’haver rebut un tret frontal.
Pertanyents al món romà es coneixen diversos retrats també reciclats, com seria el cas del que es conserva al Museu di Antichità de Torino, a Itàlia (Cantino 1988, p. 233), i altres dos, l’un provinent de Bulla Regia que reaprofitava un retrat de l’emperador Trajà (Ouertani 1988, p. 406) i l’altre de Minturno reutilitzant un retrat de Tiberi (Ouertani 1988, p. 403). Braemer, en una intervenció al final de l’exposició de la comunicació d’Ouertani, en la conferència internacional sobre el ”Ritratto ufficiale e ritratto privato”, que tingué lloc a Roma a l’any 1984, indicà com el reaprofitament o reciclatge era normal en aquelles regions desprovistes de materials nobles, o marmoris, però sobretot en un moment avançat de l’Imperi. En el nostre cas hi hem d’afegir que, atenent a la data, el temps d’August, els exemples potser serien encara més singulars.
Braemer va fer constar com “Ce retravail est particulièrement important dans les régions dépourvues de matériaux nobles, comme l’a dit Madame Ouertani, comme la Proconsulaire où on a réutilisé en assez grand nombre d’ailleurs, des portraits de Ier siècle, au IIIe on au IVe surtout fin IIIe-IVe siècle, en les transformant et en leur donnant bien entendu une nouvelle identification; je vous citerai par exemple, l’exemple du génie de Dougas, d’un certain nombre de portraits de Voulas et enfin d’autres pièces de genre qui, à partir du moment où on a fait un nettoyage, où l’on regard de très près, notamment à la lumière artificielle, on s’aperçoit d’un certain nombre de transformations, qui expliquent aisément l’absence ou au contraire la présence de procédés techniques qui nous paraissent aberrants pour la période à laquelle nous avons daté ces pieces” (p. 407).
Es considera que la peça de Torre Llauder, seria una obra sortida del taller escultòric de Barcino que es trobava molt actiu a l’època d’August.
BIBLIOGRAFIA:
- E. Albertini: “Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis”. Annuari de l’Institut d’Estudis Catalans, IV, pp. 324-474. Barcelona 1911-1912.
- I. Cantino: “Due ritratti inediti del Museo di Antichità di Torino”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 229-235. Roma 1988.
- J.F. Clariana: Viatge a Iluro. Grup d’Història del Casal. Mataró 1999.
- J.F. Clariana: “Retrat funerari”. Felibrejada, núm. 31. Mataró 1996, pp. 22 – 23.
- J. Guitart: “Esculturas romanas de la Laietania”. Cuadernos de Trabajos de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (en premsa).
- N. Ouertani: “Homme couronné”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 401-407. Roma 1988. Amb intervenció de F. Braemer al final de l’exposició de la comunicació, p. 407.
- M. Prevosti: Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. Mataró 1981.
- M. Ribas: El poblament d’Ilduro. Barcelona 1952.
- I Rodà: “El retrato romano en el N.E. de la Tarraconense”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 453-462. Roma 1988.
Excavacions a Can Rodon (Cabrera)
Estudiants de la Universitat Autonoma de Barcelona van participar durant el mes de juny passat en les excavacions a Can Rodon de l’Hort a Cabrera de Mar. Els treballs van posar al descobert diferents estances molt ben conservades. Les estances estaven dedicades a la forja del ferro i en una s’hi conservaven força bé tots els elements. També s’han trobat elements de ceràmica. La intervenció ha aportat noves dades sobre aquesta zona d’edificacions a la façana oriental d’un carrer del segle II aC del jaciment de Can Rodon de l’hort.
