Tertúlia d’Història núm. 650 (15/1/2026)
Convidats: Carles Saiz Xiqués.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: Comencem l’any parlant amb Carles Saiz Xiques sobre la figura de Lluís Domènech i Montaner i també de la revista Domenechiana que edita el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.
Tertúlia d’Història núm. 649 (18/12/2025)
Convidats: Assumpta Dangla Ramón.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Melanie Pérez, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Imma Bassols.
Descripció: Darrer programa de l’any 2025. El dediquem a parlar de l’exposició “De les Indianes a l’estampació digital, 1746-2025” que s’ha inaugurat a Can Marfà, Museu de Mataró i ho farem de la mà de la Dra. Assumpta Dangla Ramón que ha comissariat l’exposició.
Imatge: Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d’Història de Barcelona
Tertúlia d’Història núm. 648 (4/12/2025)
Convidats: Maria Majó i Clavell.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: completem els continguts del 17è Col·loqui Història a Debat que es va dedicar a “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme” centrant-nos en una experiència pionera a mitjans dels anys seixanta. Parlem amb Maria Majó i Clavell sobre l’escola de Cirera.
L’actor, director i dramaturg Carles Maicas i Vallès ha mort aquest 30 de novembre als 90 anys. Maicas ha estat un referent de l’escena teatral de Mataró però també de més enllà com a fundador, per exemple, del teatre Grec a Barcelona. Figura referent en l’anomenat “teatre independent” a Mataró, després de desvincular-se a mitjan dels 60 de Sala Cabanyes fundà el Grup de teatre Xaloc amb el qual “revolucionà” el teatre mataroní amb muntatges agosarats. Després fundaria la companyia de teatre Colax al Casal on portà a escena l’adaptació d’Els negres de Jean Genet i més endavant l’Aula de Teatre de Mataró.
En la seva trajectòria rebé la influència inicial d’Esteve Albert de qui el 2015 portà a escena l’adaptació de la seva versió de Medea d’Eurípides. Un muntatge que l’any següent es representà en diverses poblacions i que fou premiat.
La seva concepció del teatre com a espai de llibertat, que l’implicà en la lluita cultural contra el franquisme a la ciutat, obrí la porta a la modernització radical de l’escena local. Cal destacar també el seu incansable interès en preservar i col·leccionar documentació relativa al món del teatre que es convertí en un important fons documental. Una col·lecció que el convertí en un gran coneixedor.
El Grup d’Història del Casal lamentem la mort de Carles Maicas i Vallès, un referent de l’escena teatral. En l’entitat havíem comptat en més d’una ocasió amb el seu suport i col·laboració participant, per exemple, en les primeres convocatòries dels Col·loquis Història a Debat a mitjans dels anys vuitanta.
El seu coneixement i l’interès en la conservació documental, les complicitats rebudes, la seva amabilitat i la seva manera de fer ens deixen un record inesborrable.
En el marc del Premi Iluro de monografia històrica, humanitats i ciències socials, la Fundació Iluro ha presentat la primera edició de la Jornada Iluro. Coneixement i debat, una trobada que vol fomentar la reflexió, la divulgació i el diàleg al voltant de la recerca històrica i la memòria col·lectiva. L’acte es va celebrar el dimarts 25 de novembre a l’Espai Escena i Pensament de l’Ateneu Centre Cultural.
La jornada va començar amb la Conferència inaugural “Fer història avui. Més enllà de les escoles i teories generals”, a càrrec de Llorenç Ferrer. Tot seguit es va donar pas a la xerrada “Noves i clàssiques fonts per a l’estudi del passat” que va incloure les intervencions d’Alexandra Capdevila amb el títol Noves i clàssiques fonts per a l’estudi del passat i d’Alexis Serrano sobre Història i memoria.
A continuació es donà pas a la Taula rodona amb entitats i iniciatives locals que va estar formada per Héctor López Silva en representació del Museu Arxiu de Santa Maria, Robert Lleonart i Casadevall del Centre d’estudis d’arqueologia i història de Mataró, Joaquim Graupera Graupera de Maresme Medieval, Victor Ligos per Memòria Gent Gran – Mataró i, finalment, en representació del Grup d’Història del Casal va intervenir-hi Jaume Vellvehí.
La jornada venia precedida de l’acte de veredicte del 67è Premi Iluro que enguany ha estat per al treball El Marquès de Castelldosrius. Vida i carrera d’un noble català del Barroc, de Néstor Ferrer. El jurat també acordà concedir un accèssit al treball de Joan Giménez titulat Mataró, 1950-1977. Hegemonia, declivi i ocàs del franquisme.
Tertúlia d’Història núm. 645 (13/11/2025)
Convidats: Ricard Aymerich. Amb intervencions de Víctor Ligos, Margarida Colomer, Maria Majó, Àngel Prats i M. Roser Trilla.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Perez, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem del 17è Col·loqui Història a Debat que cada any organitza el Grup d’Història del Casal i que en aquesta ocasió s’ha centrat amb el títol “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme”. Parlarem amb el mestre i psicòleg Ricard Aymerich i escoltarem alguns dels ponents del Col.loqui com els historiadors i docents Víctor Ligos i Margarida Colomer o els docents i activistes Maria Majó, Àngel Prats o la filòloga i docent M. Roser Trilla.
Tertúlia d’Història núm. 644 (6/11/2025)
Convidats: David Farell i Carme Puerta.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Perez, Imma Bassols, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Imma Bassols.
Descripció: aprofitant que estem entorn de Tots Sants i del dia de Difunts, parlarem amb els arqueòlegs David Farell i Carme Puerta sobre el món de la mort i de rituals funeraris antics des de l’arqueologia..
Dimecres es va celebrar la primera sessió del cicle La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme que co-organitzen el Moviment Educatiu del Maresme i el Grup d’Història del Casal.
Ricard Aymerich i Balagueró, mestre i psicòleg, va parlar de Escoles contra Franco amb pedagogia guanyadora. Com diu Aymerich en el programa del cicle: «Al franquisme se’l va combatre des de molts fronts. El nacionalcatolicisme, omnipresent, disposava de tots els instruments repressius quan una minoria d’escoles van iniciar una revolta amb la millor eina per canviar les coses des de l’arrel: la tradició pedagògica del nostre país. Una convicció ferma i una capacitat organitzativa eficaç van aplanar el camí cap a una escola pensada per als nous temps democràtics».
La propera sessió serà divendres 7 de novembre, també a la Sala polivalent del Cafè Nou a les 18:00 h, amb la inauguració del 17è Col·loqui Història a Debat amb les intervencions de Víctor Ligos i Hernando sobre L’ensenyament abans i durant la República i Margarida Colomer i Rovira sobre La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català durant el franquisme.
Es reprendrà l’endemà dissabte dia 8 al mateix lloc i hora, amb el col·loqui amb els testimonis i experiències a càrrec dels docents Maria Majó sobre les escoles Cirera i Bons Amics, Àngel Prats sobre l’escola Tomàs Viñas, Mercè Calpe de l’Institut Alexandre Satorras, M. Roser Trilla, també de l’Institut Alexandre Satorras i del rol d’Òmnium en la introducció del català en l’ensenyament, i Ramon Llinés sobre els orígens del MEM.
El Cicle es complementa amb l’exposició Segur que tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975) que es pot visitar al Museu de Mataró – Can Serra.
La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme, és el títol que aplega dues iniciatives coincidents promogudes respectivament pel Moviment Educatiu del Maresme (MEM) i el Grup d’Història del Casal (GHC). Aquestes jornades se celebraran els dies 5, 7 i 8 de novembre a la Sala Polivalent del Cafè Nou (La Riera, 123. Mataró).
La jornada d’enguany del MEM s’ha concretat en la conferència «Escoles contra Franco amb pedagogia guanyadora» que obrirà el programa. Al franquisme se’l va combatre des de molts fronts. El nacionalcatolicisme, omnipresent, disposava de tots els instruments repressius quan una minoria d’escoles van iniciar una revolta amb la millor eina per canviar les coses des de l’arrel: la tradició pedagògica del nostre país. Una convicció ferma i una capacitat organitzativa eficaç van aplanar el camí cap a una escola pensada per als nous temps democràtics.
La segona de les sessions obrirà el 17è Col·loqui Història a Debat que anualment organitza el GHC. El tema triat enguany es correspon al títol del programa i va néixer com una continuïtat del Col·loqui de l’any passat En la lluita per la llibertat. Antifranquisme i repressió d’on va sorgir la proposta. Com és habitual se celebrarà en dues sessions. La primera amb dues conferències contextualitzadores i la segona es dedicarà al col·loqui centrat en experiències viscudes. Es pot trobar el programa detallat i tota la informació en el blog del Col·loqui. [en aquest enllaç].
Paral·lelament, des de la web del GHC s’habilitarà un blog dedicat al Col·loqui on, des d’uns dies abans, es podran fer aportacions, comentaris i plantejar preguntes als ponents. [en aquest enllaç]
Per a fer el seguiment del col·loqui a través del blog caldrà inscriure’s prèviament des del mateix blog. [en aquest ellaç]
El 17è Col·loqui s’emmarca en l’exposició Segur que tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975) que es pot visitar al Museu de Mataró – Can Serra.
(Fotografia: R. Gallofré – Capgros)
Tertúlia d’Història núm. 643 (23/10/2025)
Convidats: Equip del programa i reemissió de la tertúlia del programa núm. 124 d’El Racó del 21 de gener de 2010 amb Manuel Cusachs, Enric Subiñà i M. Àngels Mas.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Perez i Jaume Vellvehí. (en l’enregistrament del 2010 presentaven: Maria Salicrú-Maltas, Núria Gómez i Jaume Vellvehí).
Producció i documentació: Equip del programa.
Descripció: Aquesta setmana, aprofitant la celebració de la XVI Diada Puig i Cadafalch, volem recordar al periodista i historiador Manuel Cusachs i Corredor que fou un apassionat de la figura de Puig i Cadafalch. Manuel Cusachs fou un gran divulgador de l’arquitecte, polític i historiador de l’art mataroní, va impulsar la creació de l’Associació d’Amics de Puig i Cadafalch i fou un lluitador per la conservació de la casa natal. Per aquest motiu, recordem Cusachs i, tot seguit, reemetem el programa El Racó del 21 de gener de 2010 en què ens va acompanyar, amb Enric Subiñà i M. Àngels Mas, per parlar de la casa natal de Puig a Mataró i de la seva casa d’estiueig a Argentona.
