Tertúlia d’Història núm. 594 (14/3/2024)
Convidats: germà Xavier Alarcon Campdepadrós.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana.
Descripció: parlarem amb el germà Xavier Alarcon del castell de Mataró i dels noms de la ciutat.
Tertúlia d’Història núm. 593 (29/2/2024)
Convidats: Cesc Busquets.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Imma Bassols.
Descripció: parlem amb l’arqueòleg Cesc Busquets sobre l’arqueologia i la Memòria Històrica. Actualment les tècniques arqueològiques s’apliquen a la recuperació de la memòria històrica gràcies a les lleis de memòria que han fet possible, de moment, que s’estudiïn, es localitzin i s’excavin les fosses comunes de la Guerra Civil i el Franquisme amb l’objectiu d’identificar les persones que hi foren sepultades i amb objectiu reparador i dignificador.
Fotografia: Atics, SL
El proper diumenge 4 de febrer se celebrarà a Mataró la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.
Un any mes el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró organitzen la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró que comptarà amb l’acompanyament musical de Sa Trumfa des Godai. Enguany l’acte se celebrarà el dia 4 de febrer, diumenge, un dia abans que els màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República van creuar la frontera cap a l’exili el febrer de 1939. La ruta començarà a les 11,30 del matí en el monument de Salvador Espriu del Passeig del Callao i l’acte final se celebrarà en el Monument del Camí del Nord.
Tertúlia d’Història núm. 588 (18/1/2024)
Convidat: Xavier Alarcón i Campdepadrós.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí
Descripció: L’ús de les aigües termals afavorí la creació d’un hospital que tingué el seu major esplendor al segle XIV amb importants hostes que hi anaven a pendre les aigües. En parlarem amb el germà Xavier Alarcon, medievalista i autor d’un estudi sobre Caldes.
Alarcon i Campdepadrós, Xavier: “Per Virtut e gràcia de l’aygua” Història medieval de Caldes d’Estrac (1219-1500) ” Descarrega el llibre en pdf
L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró convoquen una nova edició del premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat per a treballs del curs 2023-2024. En aquesta nova edició es celebrarà el vintè aniversari de la instauració del premi amb motiu del centenari de la mort de Terenci Thos i Codina, cofundador del Col.legi d’Advocats de Mataró.
El termini per a la presentació d’originals conclou el proper 25 de març i el veredicte es farà públic al mes de maig en un acte especial. Podeu trobar més informació en aquest enllaç: Premi Terenci Thos i Codina.
Tertúlia d’Història núm. 586 (14/12/2023)
Convidats: Xavier Sanjuan i Borràs.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí
Descripció: parlarem de l’escriptor Prudenci Bertrana i la seva vinculació amb Tordera i el capitost carlí Salvador Soliva. A la primera part, però, escoltarem l’acte informatiu de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró posicionant-se en relació a les darreres informacions sobre el jaciment de Ca la Madrona.
Un cop valorades les informacions recentment fetes públiques en relació al jaciment de Ca la Madrona des de la direcció de l’excavació, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC-MiM) ha fet pública la seva posició inalterada en defensa de la preservació en el mateix lloc.
Segons s’interpreta, i a l’espera de les anàlisis de C-14 i a la finalització dels estudis dels materials, es posa de relleu el fet que encara no és possible determinar una cronologia d’època visigòtica. A hores d’ara, els resultats de la investigació “semblen concretar una cronologia emmarcada en l’etapa tardo-romana avançada que caldrà concretar”. S’obren, doncs, noves expectatives d’interpretació i de recerca que, tal com es diu des de l’ADEPAC, hauran de donar “explicació definitiva a alguns aspectes que no estan del tot provats. Tal seria el cas de les tipologies de les tombes de tipologia antropomòrfica, no trobades fins el moment al territori de l’antiga ciutat romana d’Iluro i la funcionalitat de l’edifici associat a la necròpolis (interpretat pel director de l’excavació com una aula funerària i com un edifici cultual interpretat per altres arqueòlegs)”.
L’ADEPAC ha reiterat la necessitat de preservació en el mateix lloc de la part més rellevant del jaciment fent-lo compatible amb el Parc de l’Economia Circular. Igualment, es segueix demanant la declaració de BCIL i reitera la petició de diàleg amb el Consistori mataroní, el Consorci de Residus i el Consell Comarcal del Maresme.
Tertúlia d’Història núm. 583 (16/11/2023)
Convidats: David Farell i Joan Carles Alay.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem d’algunes de les comunicacions presentades al 15è Col·loqui Història a Debat que enguany es dedica als 150 anys de la proclamació de la Primera República espanyola i les Guerres carlines.
Dissabte 18, s’ha celebrat al teatre Clavé de Tordera la sessió central del 15è Col·loqui Història a debat que enguany s’ha centrat en les Guerres carlines en el context del 150 aniversari de la proclamació de la I República espanyola i dels atacs carlins a Mataró i Ripoll dirigits per Francesc Savalls.
El regidor de cultura de l’Ajuntament de Tordera, Pere Garcia, obrí l’acte i donà pas a Jaume Vellvehí que presentà el Col·loqui i conduí el col·loqui. L’alcaldessa de Tordera, Elisabet Megias, assistí a la clausura.
La ponència d’Enric Puig i Giralt, després de situar el context del fenomen carlí en general, passà a repassar els episodis carlins mataronins. Tot seguit va posar en paral·lel, però ideològicament dissociats, carlisme i federalisme. Per la seva banda, Agustí Dalmau i Font tractà de les guerres carlines al Ripollès. Com a conseqüència de la crema de Ripoll en la primera, destacà la vigència en la memòria ripollesa d’aquest episodi amb l’acte que actualment encara es fa en el monument a la defensa de la vila el 1839. Tot seguit aprofundí en els detalls de la tercera carlinada, alguns inèdits. Per la seva banda Joan Bou i Pla es centrà en Tordera en el temps de la Tercera Guerra Carlina. Després d’un repàs al context socioeconòmic de la vila explicà el rerefons i els protagonistes del carlisme a Tordera, les elits locals, a banda dels líders més populars com ara el torderenc Soliva. En conjunt les intervencions posaren en valor el caràcter popular del moviment carlí més enllà de les elits econòmiques locals.
La part final de la sessió es dedicà al col·loqui debat que tingué rellevants i enriquidores intervencions i es donà resposta a les qüestions plantejades en línia.
L’acte conclogué amb l’anunci que el proper mes de desembre sortiria la publicació de les actes del 15è Col·loqui amb les ponències i de les comunicacions presentades.
Tertúlia d’Història núm. 582 (9/11/2023)
Convidats: Margarida Colomer, Enric Puig i Agustí Dalmau.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem del 15è Col·loqui Història a Debat amb motiu dels 150 anys de la proclamació de la primera República espanyola i del primer atac carlí a Mataró dirigit per Francesc Savalls.
