Arxiu d'etiquetes: segle XX

Joan Peiró, els anys de Badalona (1905-1920)

Tertúlia d’Història núm. 372 (Mataró Ràdio: 9/3/2017)

Convidat: Jordi Albadalejo

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Joan Peiró, parlem dels primers anys de la trajectòria de l’anarcosindicalista, que es corresponen amb els anys de residència badalonina. Són els anys de formació i construcció del seu ideari, un període que abraça de 1905 a 1920.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,56 minuts Descarrega’l 23,3 Mb

Recursos

  • ALBADALEJO, Jordi – ZAMBRANA, Joan (2005). Inicis d’un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona (1905-1920). Badalona.

 

Un any per a recordar l’anarcosindicalista Joan Peiró amb motiu dels setanta-cinc anys del seu afusellament

Amb motiu dels setanta-cinc anys de l’afusellament de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític Joan Peiró, una comissió ciutadana formada per una trentena d’entitats i organitzacions polítiques i sindicals ha decidit reivindicar-lo.

S’estan preparant diferents actes –més d’una vintena- organitzats per les entitats de la Comissió i començaran aquest febrer allargant-se durant tot el 2017. Actes de tot tipus, culturals com ara cine-fòrums, d’altres d’acadèmics com conferències i debats. Alguns seran organitzats de manera conjunta com ara l’ofrena floral a la seva tomba del cementiri dels Caputxins el dia 24 de juliol, dia en que Peiró va ser assassinat el 1942.

Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, 1887 – Paterna, 1942) fou vidrier d’ofici i milità en l’anarcosindicalisme essent secretari general de la CNT. Establert a Mataró va treballar al Forn del Vidre, on va esdevenir impulsor de la Cooperativa del Vidre. Amb la guerra civil, acceptà ser ministre d’indústria. Exiliat a França la Gestapo el lliurà a Franco i fou empresonat a València i afusellat a Paterna.

El Grup d’Història del Casal hem participat en les diferents comissions ciutadanes d’homenatge i record a Joan Peiró des de l’any 2002 i és per això que formem part de la Comissió del 2017 que hem impulsat.

logo-2017-joan-peiro

La Comissió està formada per:

ARRAN

CATEDRA D’ECONOMIA SOCIAL TECNOCAMPUS

CCOO (Comissions Obreres)

CGT (Confederació General del Treball)

CLACK AUDIOVISUAL

CLUB D’OPINIÓ JAUME LLAVINA

CNT (Confederació Nacional del Treball)

COMISSIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA GENT GRAN

CUP MATARÓ (Candidatura d’Unitat Popular)

ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ

FUNDACIÓ ROCA I GALÉS

FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ

FUNDACIÓ UNIÓ DE COOPERADORS

GRUP DE RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MATARÓ

GRUP D’HISTÒRIA DEL CASAL

GRUP D’HISTORIADORS JAUME COMPTE

ICV (Inciciativa per Catalunya-Verds)

JERC (Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya)

MEM (Moviment Educatiu del Maresme)

MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA DE MATARÓ

ÒMNIUM CULTURAL – MARESME

PDeCAT (Partit Democràta)

POBLE LLIURE

PODEM EIXAMPLE

PSC (Partit Socialista de Catalunya)

SINDICAT COS (Coordinadora Obrera Sindical)

UGT (Unió General de Treballadors)

UGT (Unió General de Treballadors)

UNIÓ DE COOPERADORS

VOLEM MATARÓ

I compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

Fàbriques a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 365 (Mataró Ràdio: 19/1/2017)

Convidada: Pilar Gonzalez Agàpito

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Ens acompanya Pilar Gonzalez-Agapito amb qui descobrirem les fabriques de Mataró.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

“Envidida , un cuento ateo” de Francesc Ferrer i Guardia

Tertúlia d’Història núm. 363 (Mataró Ràdio: 15/12/2016)

Convidats: Jordi Albadalejo

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem del projecte grup Cerquem les arrels, d’Alella de l’edició d’un conte de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Diada Josep Puig i Cadafalch

Un any més, l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch organitza la diada Josep Puig i Cadafalch amb motiu del seu traspàs, hagut el 23 de desembre de 1956. Enguany s’escau el 60è aniversari i servirà de preludi a la celebració de l’Any Puig i Cadafalch que se celebrarà l’any vinent amb motiu del 150è aniversari del seu naixement i el centenari del nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917).

Enguany l’ofrena floral se celebrarà el proper diumenge 18 de desembre a les 12  del migdia davant el monument del Parc central i hi intervindran Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal i la coral de l’Institut Puig i Cadafalch.

Monuments i símbols del franquisme

Tertúlia d’Història núm. 362 (Mataró Ràdio: 1/12/2016)

Convidats: Gonzalo Berger i Ariadna Sotorra

Presenta: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·labora: Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem sobre simbologia i monuments feixistes a l’espai públic i ens preguntem que n’hem de fer dels monuments incomòdes.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Ferrer i Guardia i l’Escola Moderna

Tertúlia d’Història núm. 170 (Mataró Ràdio: 5/5/2011)

Convidada: Jordi Albadalejo

Presenten: Jaume Vellvehí, Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Joaquim Graupera

Documentació: Sandra Cabrespinaí

Tècnic: Carles Capella

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Recursos

AA.VV: Ferrer i Guàrdia. La vida per un ideal. Ajuntament d’Alella. Alella, 2011

Els rellotges de sol

Tertúlia d’Història núm. 361 (Mataró Ràdio: 24/11/2016)

Convidats: Laura Bosch

Presenta: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·labora: Marta Gomez

Documentació: Núria Gómes

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem dels rellotges de sol amb la directors del Museu de Cabrils que ens explicarà tambe la possible adtribució d’un rellotge de sol de Cabrils a Salvador Dalí..

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Els brigadistes internacionals

Tertúlia d’Història núm. 359 (Mataró Ràdio: 3/11/2016)

Convidats: Gonzalo Berger

Presenta: Núria Gómez, Sandra Cabrespina

Col·labora: Maria Asmarat, Marta Gomez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Gonzalo Berger parlem de SIDBRINT, acrònim de Sistema de Información Digital sobre las Brigadas Internacionales.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Mataronins morts a Mauthausen-Gusen (1941-2016)

Enguany fa 75 anys de l’assassinat al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen (Àustria) de vuit dels deu mataronins que hi moriren –als altres dos els tragueren la vida l’any següent, el 1942. El de Gusen era un camp extern de Mauthausen conegut com a Kommando de Mauthausen. Dels mataronins exterminats pels nazis, vuit ho van ser a Gusen i els altres dos a Mauthausen. Com explica l’historiador Agustí Barrera «La majoria dels catalans que anaven a raure a Mauthausen foren detinguts pels alemanys a la caiguda de França l’any 1940, la majoria d’ells per la seva condició de treballadors militaritzats dedicats a la construcció de fortificacions. Van ser tancats en camps de presoners de guerra, per ser després enviats als camps d’extermini de les SS en concepte d’apàtrides. Gusen, on moriren vuit dels deu mataronins, era un camp extern a Mauthausen, a uns cinc quilòmetres d’aquest a la riba esquerra del Danubi. Allí foren traslladats tots els malalts i els qui ja no podien treballar per tal d’ésser-hi assassinats».

Aniento Carmen, Ramon (Mataró,18-12-1904 – Gusen, 22-10-1941)

Duran Martori, Josep (Mataró, 25-9-1901– Gusen, 10-1-1942)

Ferrer Coll, Josep (Mataró, 19-3-1900 – Gusen, 19-12-1941)

Herrera Altimira, Josep (Mataró, 22-4-03 – Gusen, 14-11-1941)

Julià Mendoza, Josep (Mataró, 8-10-1910 – Mauthausen, 27-6-1942)

Mir Brugada, Joaquim (Mataró, 6-8-1906 – Gusen, 25-9-1941)

Pey Torrens, Juli (Mataró, 29-7-05 – Mauthausen, 3-11-1941)

Quintana Bassas, Camil (Mataró,15-11-06 – Gusen, 22-9-1941)

Soriano Gonzàlez, Elies (Mataró, 31-5-14 – Gusen, 19-11-1941)

Verdalet i Guardiola, Francesc (Blanes, 14-8-1914 – Gusen, 27-10-1941)

El novembre de 1991, enguany farà 25 anys, l’agrupació local de Mataró d’ERC va col·locar un plafó al costat d’un dels forns crematoris de Mauthausen en memòria dels mataronins exterminats.

Més informació a:

Barrera, Agustí: «Els mataronins exterminats als camps nazis» a VIII Sessió d’Estudis Mataronins MASMM, Mataró: 1991.