L’arenyenc Josep M. Armengol, president de la Fundación Armengol del Patrimonio Cultural de Costa Rica, va pronuncia la conferencia La Costa Rica catalana. L’aportació al patrimoni cultural de Costa Rica, el passat dia 11 al Racó del Casal (Mataró). La xerrada fou organitzada pel Grup d’Història del Casal i hi va exposar els resultats de les seves recerques que l’han portat a la identificació de nombroses obres del patrimoni arquitectònic de Costa Rica com a obres d’arquitectes catalans a cavall dels segles XIX i XX.
Entre les aportacions catalanes hi ha l’edifici del Teatro Raventós (actualment Melico Salazar ) construït el 1928 en ple centre de San José de Costa Rica. O, per exemple, el Templo de la Música, ubicat en el Parque Morazán, que tradicionalment s’havia atribuit a l’arquitecte costarriquenc José Francisco Salazar però que Josep Maria Armengol ha documentat com a obra de l’arquitecte català Víctor Sabater.
Altres arquitectes inventariats al primer quart del segle XX, han estat Horaci Sabater, Gerard Rovira o Lluís Llach i Llagostera, autor de l’edifici de Correus de la ciutat d’Heredia (1915) i de la basílica de Los Angeles a la ciutat de Cartago entre altres obres destacades.
El proper diumenge 20 de desembre a les 12 del migdia es celebrarà la setena Diada Josep Puig i Cadafalch amb la ja tradicional ofrena floral davant l’escultura de l’insigne arquitecte, historiador de l’art i president de Catalunya. L’acte, organitzat per l’associació Amics de Josep Puig i Cadafalch, compta amb la col.laboració del Grup d’Història del Casal que un any més s’ha sumat a la iniciativa junt a d’altres entitats que enguany són el Club d’Opinió Jaume Llavina, el Moviment Educatiu del Maresme, el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i l’Ajuntament d’Argentona.
Durant l’acte intervindrà la historiadora Margarida Colomer amb l’acompanyament musical de Josep Lladó i recitació poètica a càrrec de Josep M. Cusachs.
Descripció: parlem amb Josep Puig i Plà, un historiador habitual en aquest programa, sobre Manuel i Francesc Fontanals, escenògrafs de teatre i cinema i decoradors de renom.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb
Llibres i recursos
MANUEL FONTANALS, ESCENOGRAFO. TEATRO , CINE Y EXILIO. de Rosa Peralta Gilabert (Ed. Fundamentos)
Descripció: avui tenim com a convidat a Albert Ciller del Grup de Recerca Històrica Filferrada de Vilassar, per parlar-nos sobre el teixit associatiu vilassarenc des de finals del segle XIX fins a la guerra civil.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.
Ahir divendres 27 es va celebrar la sessió de cinema-col·loqui amb motiu del 40è aniversari de la mort de Francisco Franco. Es va projectar la pel·lícula d’Antoni Martí Hic digitur dei (1978). Durant l’acte van intervenir Encarnació Soler, presidenta de Cinema Rescat, la historiadora Margarida Colomer i Antoni Martí, director del film. Hic digitur Dei, és una pel·lícula transgressora sorgida de la moguda underground de l’època. L’acte va ser organitzat pel Grup d’Història del Casal.
Hic digitur Dei
Hic Digitus Dei (el dit de Déu) és el que va dir el bisbe de Lleida quan Franco va entrar sota pali a la Seu Vella i va servir de títol a la pel·lícula d’Antoni Martí estrenada el 1978. Com diu el director de la pel·lícula « neix de tres premisses, la primera és tot el que vam veure, viure i sentir en aquells dies de novembre del 75, premsa, ràdio i televisió van ser les fonts d’inspiració per fer aquesta crònica subcultural. La segona era que en aquella època les radionovel·les ens tenien el cor robat (…) i la tercera premissa és que tot plegat ho vam descriure com un conte de fades amb un punt d’esperpent surrealista i de musical cutre»
Sinopsi
Que la Llumeta i el noi de la pel·lícula s’estimen és evident des del principi. Que qui mor no és més que una de tantes cares del poder -ni que sigui la més terrible- s’evidencia al final. Que tot plegat és una capicuesca caixa de trons, lligada per no tant absurdes relacions ni tant sols eròtiques, per la impossible recerca d’un destí universal, és fa molt clar desprès que els llums han tornat a ser encesos.
Hic Digitur Dei és la crònica subcultural – en clau d’humor- de la mort que complagué el món un novembre de 1975.
Fot. E. LlovetFot. E. LlovetFot. E. LlovetFot. E. LlovetFot. E. LlovetFot. E. LlovetFot. E. Llovet
Descripció: en motiu del 75è aniversari de l’assassinat del President de la Generalitat Lluís Companys, parlarem de la seva figura. Tot seguit parlem de les rutes de patrimoni de Cabrera, les masies.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.
Descripció: Amb Josep Puig, entrevistem Gentil Puig autor del llibre El passat ens empaita. Ens explicarà els records que l’han marcat durant la infància i l’adolescència de fill d’exiliat republicà a França, a Tolosa de Llenguadoc primer i després a París. I les vivències al llarg de la seva trajectòria…
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,28 minuts Descarrega’l: 23,00Mb.
Llibres
PUIG, Gentil El passat ens empaita. Pagès editors, Lleida, 2012.
Descripció: Perquè quaranta anys de franquisme van donar la cultura que va donar? Amb la doctora M. Encarnació Soler parlem de la repressió franquista contra la cultura.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 56,33 minuts Descarrega’l: 25,90 Mb.