Tertúlia d’Història núm. 319 (Mataró Ràdio: 1/10/2015)
Convidats: Josep Raria Rovira
Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Gómez.
Col·laboren: Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlarem del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar des d’una perspectiva divulgadora a partir de les noves tecnologies aplicades en el projecte Cabera de Mar Arqueologia i Patrimoni.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.
Recursos
Amb el títol La lluita contra l’espoli arqueològic: furtius i lladres de tombes, Joan Carles Alay, secretari general de la Societat Catalana d’Arqueologia, presentarà una ponència a la seu del Museu-Col·lecció Municipal de Cabrils (c/Santa Creu, 5, Cabrils). En la mateixa es preveu parlar de la tomba de Tut-ank-Amó, que darrerament ha tornat a primera línia informativa per l’aportació de Nicholas Reeves de què en realitat es tracta de la tomba de Nefertiti, i especialment de la darrera reforma del codi penal que tipifica l’espoli arqueològic, sense oblidar el maltractat Poblat ibèric de Burriac. La conferència serà el proper 19 de setembre a les 19 h.
Des del passat 29 d’agost, ja es pot visionar un nou audiovisual divulgatiu didàctic del projecte Cabrera de Mar Arqueologia i patrimoni que promou Josep Maria Rovira i Juan. En aquesta ocasió es tracta del funcionament de la terrisseria romana de Ca l’Arnau (Cabrera de Mar-Barcelona) amb il·lustracions i animacions 3D que recrcrear com deuria ser i com deuria funcionar de forma didàctica el procés de fabricació de ceràmica, àmfores, dòlies….
El documental incorpora algunes de les reconstruccions 3D per a explicar la seva forma i funcionament del projecte web www.cabrerademarpatrimoni.cat.
Tertúlia d’Història núm. 305 (Mataró Ràdio: 16/04/2015)
Convidades: Joaquim Garcia i Rosselló i Joan Francesc Clariana i Roig
Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Gómez
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: ens acompanya el Dr. Joaquim Garcia que és arqueòleg municipal i responsable del projecte Arquitectura domèstica senyorial a la costa central de la Laietania romana. Centres urbans i territori, de la República a l’Imperi. Els exemples de Torre Llauder, Iluro i ca l’Arnau, que s’està impulsant des de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Igualment ens acompanya el nostre company Joan Francesc Clariana, també arqueòleg i molt bon coneixedor de la vil·la romana de Torre Llauder, que ens ajudarà en el tema d’avui.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,57 minuts Descarrega’l: 25,00 Mb.
Tertúlia d’Història núm. 295 (Mataró Ràdio: 15/01/2015)
Convidat: Sergi Alcalde, Maite Carbonell, Gemma Martí, Carles Sáiz
Presenten: Sandra Cabrespina i Quim Graupera
Documentació: Quim GRaupera
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Parlem de les excavacions que van realitzar els membres del Centre d’Estudis Canetencs a l’ermita de Sant Pere de Romeguera, i que proporciona informació sobre els orígens de Canet de Mar.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,33 minuts Descarrega’l: 24 Mb.
Llibres
L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Els orígens de Canet de Mar
Articles
El Sot de l’Aubó, números 41; (setembre del 2012); al número 46 (desembre del 2013) i al número 48 ( juny del 2014). Ajuntament de Canet – Centre d’Estudis Canetencs i Els 2 pins edicions.
El propassat dilluns dia 10 al programa La tarda de Mataró ràdio que s’emet conjuntment amb vint emissores municipals d’arreu de Catalunya i la Xarxa de comunicació local, es va dedicar un espai a parlar de la figura de l’arqueòleg i dibuixant Marià Ribas i Bertran amb motiu del seu nomenament com a membre de la Galeria de mataronins il.lustres. Al programa van intervenir-hi Maria Dolça Ribas, filla de l’il.lustre arqueòleg, i Joan Francesc Clariana en representació del Grup d’Història del Casal com a entitat promotora del nomenament.
El proper dijous 23 d’octubre, a les 19,30 h es celebrarà en el Saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró, l’acte institucional de nomenament de l’arqueòleg i dibuixant Marià Ribas i Bertran com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres. La iniciativa fou promoguda pel Grup d’Història del Casal l’any 2011 amb el suport de nombroses entitats i persones a títol individual. Durant l’acte es presentarà el retrat de Marià Ribas, obra de l’artista mataroní Manuel Cusachs i farà la glossa de l’insigne arqueòleg, el Dr. Josep Guitart, catdràtic d’arqueologia de la Facultat d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal en representació dels promotors de la iniciativa.
Un Edicte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de 22 de setembre de 2014, notifica l’Acord GOV/103/2014, de 8 de juliol (DOGC núm. 6661, de 10.7.2014), pel qual es declara bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric i zona arqueològica, l’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu (Tordera) i can Cua (Pineda de Mar), al Maresme, i se’n delimiten els respectius entorns de protecció.
L’arcada de Sant Pere de Riu coneguda com a Pont del Diable, terme de Tordera, i l’aqüeducte de Can Cua, terme de Pineda de Mar, són els dos únics trams visibles de l’anomenat aqüeducte romà de Pineda. Datat de l’època romana, discorria paral·lel a la riera de Pineda pel vessant oriental al llarg de 3,5 quilòmetres fins a la vil·la romana de Can Roig que subministrava. De fet, el jaciment conserva un lacus que podria correspondre al tram final de l’estructura hidràulica.
El Pont del Diable salva el desnivell del terreny i el torrent de la font del Ferro. Té 15 m de longitud i 1,22 m d’amplada amb una arcada de 3,13 m de diàmetre. Mes avall la canalització discorria arran de terra mitjançant una conducció de la qual se’n coneixen algunes traces, fins a l’aqüeducte de Can Cua, que salvava un torrent avui desaparegut. L’aqüeducte s’ha conservat en 39 m de llargària amb cinc pilars, dues pilastres i sis arcades, quatre de les quals es conserven íntegrament.
Marià Ribas, el personatge del mes dedicat al valor de l’experiència
Aquests documentals deriven del web www.cabrerademarpatrimoni.cat, Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni, una web assessorada cientificament i patrocinada pel Grup d’Història del Casal promoguda i desenvolupada per Josep Maria Rovira, membre de l’entitat. El primer dels videos port per títol Els banys o termes romanes d’Ilturo. Ca l’Arnau, Cabrera de Mar, Barcelona. Un segon es titula L’aigua a les termes o banys públics d’Ilturo a Ca l’Arnau, Cabrera de Mar, Barcelona. Els videos descriuen els banys romans cabrerencs amb la restitució amb reconstruccions 3D de l’arquitectura de les termes, la forma i la seva funció amb figures humanes.
