Tertúlia d’Història núm. 609 (24/10/2024)
Convidats: Joaquim Garcia i Víctor Revilla.
Presenten: Imma Bassols, Jaume Vellvehí i Joan Francesc Clariana.
Coordinacio i documentació: Imma Bassols.
Descripció: parlem amb els arqueòlegs Víctor Revilla i Joaquim Garcia sobre l’epigrafia ibèrica i romana i especialment als entorns de Mataró.
Tertúlia d’Història núm. 606 (3/10/2024)
Convidats: Enric Ortega Rivera
Presenten: Paquita Tuxans, Imma Bassols, Melanie Pérez, Jaume Vellvehí i Joan Francesc Clariana.
Documentació i coordinació: Imma Bassols.
Descripció: parlem amb el director del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt per parlar de l’arqueologia de Vilassar de Dalt, el museu i el ric i interessantissim patrimoni de la vila.
Tertúlia d’Història núm. 601 (30/5/2024)
Convidats: Robert Lleonart, Toni Roca i Miquel Barbena.
Presenten: Jaume Vellvehí, Imma Bassols i Joan Francesc Clariana.
Documentació i coordinació: Imma Bassols.
Descripció: parlem del mestratge del mataroní Jesus Illa i Paris tot un referent per a una generació de joves aficionats a l’arqueologia i l’excursionisme als anys 1960 i la seva llavor en els camps de l’escoltisme i l’arqueologia.
Fotografia: Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural
Tertúlia d’Història núm. 598 (2/5/2024)
Convidats: Carles Martí i Garcia.
Presenten: Imma Bassols, Jaume Vellvehí i Joan Francesc Clariana.
Documentació i coordinació: Imma Bassols.
Descripció: Aquesta setmana al Racó parlarem amb Carles Martí i Garcia sobre numismàtica i arqueologia a Mataró i el Maresme.
Tertúlia d’Història núm. 596 (11/4/2024)
Convidats: Equip del programa.
Presenten: Melanie Pérez, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí
Descripció: Iniciem una ronda de programes dedicats a parlar de llibres i revistes tot preparant Sant Jordi. Comencem parlant del darrer número de la revista Felibrejada, parlant amb els autors d’alguns dels articles. Són articles que tracten temàtica ben diversa, sobre figures com l’escriptora Montserrat Roig, sobre el poeta arenyenc Lluís López Oms o de temes de patrimoni i arqueologia: sobre la presó de Mataró, sobre el retaule de Sant Cristòfol de Cabrils o sobre el cas d’un enigmàtic medalló romà dedicat a Pompea.
Tertúlia d’Història núm. 595 (22/3/2024)
Convidats: Joan Francesc Clariana i Imma Bassols.
Presenten: Melanie Pérez, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Imma Bassols
Descripció: parlarem de l’ús de l’aigua i de les infraestructures necessàries.
Tertúlia d’Història núm. 593 (29/2/2024)
Convidats: Cesc Busquets.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Imma Bassols.
Descripció: parlem amb l’arqueòleg Cesc Busquets sobre l’arqueologia i la Memòria Històrica. Actualment les tècniques arqueològiques s’apliquen a la recuperació de la memòria històrica gràcies a les lleis de memòria que han fet possible, de moment, que s’estudiïn, es localitzin i s’excavin les fosses comunes de la Guerra Civil i el Franquisme amb l’objectiu d’identificar les persones que hi foren sepultades i amb objectiu reparador i dignificador.
Fotografia: Atics, SL
Per tercera vegada, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, ha preguntat en l’Audiència Prèvia del Ple Municipal del dijous 1 de febrer si “El Govern municipal ha iniciat el tràmit de declarar el jaciment de Ca la Madrona com a BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL –BCIL-, com s’aprovà per majoria al ple del dia 2 de novembre?”. La resposta de la regidora de Cultura, un cop més, fou enganyosa: va respondre que havien enviat la documentació a la Generalitat de Catalunya i que se n’esperava la seva resposta. Un tràmit que pot estar molt bé però que, com diuen des de l’ADEPAC, segons la Llei del Patrimoni Cultural del 1993, “les competència per crear un BCIL són del ple municipal”. Sembla, doncs, que la intenció és allargar el tràmit fins que ja sigui innecessari per haver-se traslladat (perdut) el jaciment. Un retardament que, acompanyat de les manifestacions de la mateixa regidora qüestionant l’autoritat científica de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats catalanes tot emparant-se, suposadament, amb el director de l’excavació, contribueix a la confusió de la ciutadania.
És per aquesta cerimònia de la confusió que res és més oportú que la taula rodona que ha organitzat l’ADEPAC per al proper divendres 23 de febrer a la sala d’actes de Can Palauet.
A l’acte intervindran Marta Prevosti, de l’Institut d’Estudis Catalans, Xavier Font, de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, David Garcia de la Universitat de Barcelona i Antoni Vilanova del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que seran moderats per la professora de l’ENTI-UB, Ruth Garcia.
Sense dubte serà una bona ocasió per aclarir dubtes: saber si realment és tècnicament incompatible la coexistència en el mateix lloc del jaciment arqueològic i del Parc de l’Economia Circular o per quina raó cal conservar en el seu lloc les restes de Ca la Madrona. Dit d’altra manera, podrem escoltar arguments científics i tècnics.
Des del Grup d’Història del Casal felicitem als organitzadors per la iniciativa i convidem a tothom a assistir-hi i esvair dubtes.
Tertúlia d’Història núm. 589 (25/1/2024)
Convidats: Víctor Revilla, Albert Martín i Joaquim Garcia.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Imma Bassols
Descripció: En El Racó d’aquesta setmana parlarem amb els Drs. Víctor Revilla, i Joaquim Garcia i amb l’arqueòleg Albert Martin del projecte arqueològic de Cabrera de Mar i el seu important patrimoni.
Un cop valorades les informacions recentment fetes públiques en relació al jaciment de Ca la Madrona des de la direcció de l’excavació, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC-MiM) ha fet pública la seva posició inalterada en defensa de la preservació en el mateix lloc.
Segons s’interpreta, i a l’espera de les anàlisis de C-14 i a la finalització dels estudis dels materials, es posa de relleu el fet que encara no és possible determinar una cronologia d’època visigòtica. A hores d’ara, els resultats de la investigació “semblen concretar una cronologia emmarcada en l’etapa tardo-romana avançada que caldrà concretar”. S’obren, doncs, noves expectatives d’interpretació i de recerca que, tal com es diu des de l’ADEPAC, hauran de donar “explicació definitiva a alguns aspectes que no estan del tot provats. Tal seria el cas de les tipologies de les tombes de tipologia antropomòrfica, no trobades fins el moment al territori de l’antiga ciutat romana d’Iluro i la funcionalitat de l’edifici associat a la necròpolis (interpretat pel director de l’excavació com una aula funerària i com un edifici cultual interpretat per altres arqueòlegs)”.
L’ADEPAC ha reiterat la necessitat de preservació en el mateix lloc de la part més rellevant del jaciment fent-lo compatible amb el Parc de l’Economia Circular. Igualment, es segueix demanant la declaració de BCIL i reitera la petició de diàleg amb el Consistori mataroní, el Consorci de Residus i el Consell Comarcal del Maresme.
