Arxiu d'etiquetes: Mataró

Segle XIX

Comencen les intervencions prèvies al 15è Col·lòqui Història a Debat

1 comentari

S’ha obert el termini per a les intervencions en línia en el 15è Col·loqui Història a Debat. Des d’aquest dilluns i fins a la cloenda del col·loqui 150 anys de la proclamació de la I República. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, ja es pot intervenir en línia. El Col·loqui s’emmarca en la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.

Les intervencions seran escrites i poden ser comentaris, preguntes o reflexions en relació a qualsevol aspecte de les ponències i del tema central del col·loqui.

Les intervencions es poden fer des d’un formulari que trobareu amb tota la informació en aquest enllaç: Intervencions en línia.

També s’ha activat el blog del Col·loqui, que trobareu al menú de l’esquerra de la pantalla.

Patrimoni

El jaciment de Ca la Madrona haurà de ser Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Deixa un comentari

El Ple de l’Ajuntament de Mataró del passat 2 de novembre va aprovar la resolució per protegir les restes arqueològiques de Ca La Madrona amb la catalogació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La proposta de resolució havia esta presentada per la CUP i fou recolzada per tots els grups de l’oposició deixant en minoria a l’equip de govern. L’acord implica que el jaciment visigòtic de Ca la Madrona no es traslladarà de lloc i haurà de ser compatible amb el projecte del Parc d’Economia Circular. 

Des de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, que va intervenir en l’Audiència prèvia exposant els arguments a favor de la conservació in situ del jaciment coexistint amb el Parc, es valora molt positivament l’aprovació. Ara el Govern municipal haurà d’iniciar els tràmits necessaris per a procedir a la declaració definitiva, és a dir s’haurà de modificar puntualment el Pla especial del patrimoni de Mataró a fi que aquest jaciment passi d’àrea d’expectativa arqueològica a Bé cultural d’interès Local i, posteriorment, l’Ajuntament haurà d’informar-ne a la Generalitat de Catalunya. Alhora caldrà adequar el projecte del Parc de l’Economia Circular a la convivència de totes dues coses.

Fotografia: Mataró audiovisual

Arqueologia

Excavar al centre històric de Mataró

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 581 (26/10/2023)

Convidats: Carme Puerta i López.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Imma Bassols.

Descripció: parlem d’excavacions arqueològiques al centre històric de la ciutat i a per fer-ho ens acompanya Carme Puerta i López, que és l’arqueòloga municipal de Mataró.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Fotografia: Hipogeu trobat en les excavacions del carrer de Sant Josep. (P. Ramentol – Capgros.com)

Personatges

Memòries de Ramon Lleonart de Can Seraneta, un pagès del segle XX.

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 580 (19/10/2023)

Convidats: David Farell i Francesc Navarro.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem de pagesia, concretament de Can Seraneta, uns pagesos, d’aquí Mataró a la zona coneguda com el Rengle, amb motiu de la propera presentació del llibre “Ramon Lleonart de can Seraneta. Memòries d’un pagès del segle XX al Rengle mataroní”.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Imatge: ACM: Fons Fotografia Carreras

Patrimoni

L’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC): “Salvem Ca la Madrona”

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 579 (5/10/2023)

Convidats: Maria Majó, Agàpit Borràs, Joaquim Garcia i Robert Lleonart

Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Documentació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem  de la recent constituïda Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC) i de la seva primera acció: “Salvem Ca la Madrona” i ho farem amb Agàpit Borràs i Maria Majó, coordinadors de l’ADEPAC, Joaquim Garcia, arqueòleg i Robert Lleonart president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Patrimoni

Neix l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural (ADEPAC) convocant a salvar el jaciment de Ca la Madrona (Mataró)

Deixa un comentari

El proper dimarts 10 d’octubre es presentarà una nova entitat cultural, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC). L’associació s’ha marcat com a primer objectiu la defensa del jaciment de Ca la Madrona a Mataró. De fet l’entitat neix davant l’amenaça de desaparició de la necròpolis visigòtica que s’ha redescobert al polígon Mata-Rocafonda just en l’indret on s’ha de desenvolupar el projecte de l’Economia Circular i que, segons els responsables de l’actual administració local, no són compatibles.

L’entitat – que podeu seguir a través del perfil @adepacmim – neix amb voluntat comarcal a fi d’aglutinar esforços per evitar la pèrdua de més patrimoni cultural. El recent desenllaç del jaciment de l’espectacular vila romana del Roser-el Mujal de Calella, que d’una manera o altra l’ha malmès irreversiblement, és una mostra de la necessitat d’aconseguir major múscul i aglutinar esforços davant d’aquestes situacions tan repetides.

L’Associació té com a objectiu estatutari “La defensa i salvaguarda del patrimoni cultural i històric de Mataró i El Maresme” així com “Fer el seguiment de qualsevol actuació sobre béns patrimonials culturals del territori a fi de vetllar per la seva correcta preservació”.

L’entitat està formada per persones a títol individual i fa una crida a sumar-s’hi i donar-hi suport. Amb aquesta intenció es presentarà públicament el proper 10 d’octubre a les 7 del vespre al Cafè de Mar, al carrer de Santa Rita, 1 de Mataró. L’acte, amb el títol Salvem Ca la Madrona, comptarà amb la intervenció d’Agàpit Borràs i Maria Majó com a membres de l’equip de coordinació de l’entitat, que donaran pas a la intervenció de l’arqueòleg Joaquim Garcia per parlar del jaciment.

cartell-salvem-ca-la-madronaBaixa
Segle XIX

150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí a Mataró (1873)

Deixa un comentari

En aquesta ocasió, el Col·loqui Història a Debat que celebrem cada mes de novembre, l’hem titulat: 150 anys de la proclamació de la I República. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.

El Col·loqui se celebrarà el divendres 10 i el dissabte 11 de novembre i les ponències tractaran les dues commemoracions des de distintes vessants com ara la proclamació de la República a Mataró o la tercera Guerra Carlina en escenaris diferenciats, un àmbit urbà i progressista com Mataró i un àmbit rural com Ripoll o al mateix Maresme, Tordera, més conservadors i tradicionals.

D’altra banda i com és habitual, és podran presentar comunicacions, que un cop admeses seran publicades en les actes del 15è Col·loqui junt a les ponències. També, com és habitual, es poden presentar contribucions de tema lliure sobre qualsevol aspecte de la història, l’arqueologia, el patrimoni i la cultura en general, preferentment relacionat amb la comarca del Maresme i el seu entorn immediat. Un cop admeses seran publicades en el mateix volum. Les comunicacions, com les contribucions lliures, no caldrà exposar-les ni fer-ne lectura.

El termini per a l’admissió de comunicacions sobre el tema del Col·loqui i de contribucions de tema lliure conclou el 20 de setembre. Abans d’aquesta data caldrà presentar un resum de fins a un màxim de 3.400 caràcters amb espais inclosos, acompanyats d’una imatge, i un mínim de 500 caràcters amb espais també acompanyats d’una imatge. Un cop admesa la proposta es comunicarà als autors. El resum es publicarà en suport paper en el número 102 de la revista Felibrejada. Per al lliurament del text definitiu de la comunicació, el termini acaba el 31 de gener de 2024. Aquests textos no tenen cap limitació d’extensió, per bé que es recomana no superar el 40.000 caràcters amb espais inclosos. Es publicaran en la versió digital de la revista Felibrejada núm. 102.

Podeu descarregar-vos la segona circular aquí

2a Circular-15e Col·loquiBaixa
Memòria històrica

Homenatge a Joan Peiró i Belis en el 81 aniversari del seu afusellament

Deixa un comentari

El proper dilluns 24 de juliol, la Comissió Peiró organitza un acte d’homenatge a Joan Peiró i Belis en els 81 anys del seu afusellament. L’acte començarà a dos quarts de 10 del vespre al Pati del Cafè Nou de Mataró amb uns parlaments de contextualització i a les 10 es farà l’encesa del monument dedicat a Peiró, un bufador de vidre obra de Martí Anson. L’acte dignificarà als 8 afusellats a Paterna la tarda del 24 de juliol de 1942. És l’únic dia de l’any que el monument s’il·lumina. Tot seguit hi haurà el concert “Cançons d’Exili i de Revolució” a càrrec d’Isidre Caro i Xavier Rodon. L’acte s’ha organitzat amb la col·laboració de Cultura Mataró (Memòria Mataró).

El Grup d’Història del Casal com a entitat membre de la Comissió us convidem a participar-hi.

Música, Segle XIX

175 anys de la Missa de les Santes de mossèn Blanch

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 575 (13/07/2023)

Convidats: Nico Guanyabens.

Presenten: Jaume Vellvehí, Paquita Tuxans, M. Teresa Diví, Imma Bassols i Joan Francesc Clariana.

Documentació: Paquita Tuxans.

Descripció: acomiadem la temporada parlant de la Missa de Glòria de mossèn Blanch, la Missa de les Santes, amb motiu del 175 aniversari.

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí.

Memòria històrica

Cartes des de l’exili. Josep Vicente Anadon, atrapat entre dues guerres

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 574 (6/07/2023)

Convidats: Margarida Colomer, Núria Bonamusa i David Farell.

Presenten: Jaume Vellvehí, Paquita Tuxans, M. Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.

Documentacio: Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem del llibre ” Cartes des de l’exili. Josep Vicente i Anadon. Atrapat entre dues guerres” de Margarida Colomer, David Farell i Núria Bonamusa.

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí.