Arxiu d'etiquetes: Mataró

Ca la Madrona: una taula per aclarir dubtes

Per tercera vegada, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, ha preguntat en l’Audiència Prèvia del Ple Municipal del dijous 1 de febrer si “El Govern municipal ha iniciat el tràmit de declarar el jaciment de Ca la Madrona com a BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL –BCIL-, com s’aprovà per majoria al ple del dia 2 de novembre?”. La resposta de la regidora de Cultura, un cop més, fou enganyosa: va respondre que havien enviat la documentació a la Generalitat de Catalunya i que se n’esperava la seva resposta. Un tràmit que pot estar molt bé però que, com diuen des de l’ADEPAC, segons la Llei del Patrimoni Cultural del 1993, “les competència per crear un BCIL són del ple municipal”. Sembla, doncs, que la intenció és allargar el tràmit fins que ja sigui innecessari per haver-se traslladat (perdut) el jaciment. Un retardament que, acompanyat de les manifestacions de la mateixa regidora qüestionant l’autoritat científica de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats catalanes tot emparant-se, suposadament, amb el director de l’excavació, contribueix a la confusió de la ciutadania.

És per aquesta cerimònia de la confusió que res és més oportú que la taula rodona que ha organitzat l’ADEPAC per al proper divendres 23 de febrer a la sala d’actes de Can Palauet.

A l’acte intervindran Marta Prevosti, de l’Institut d’Estudis Catalans, Xavier Font, de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, David Garcia de la Universitat de Barcelona i Antoni Vilanova del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que seran moderats per la professora de l’ENTI-UB, Ruth Garcia.

Sense dubte serà una bona ocasió per aclarir dubtes: saber si realment és tècnicament incompatible la coexistència en el mateix lloc del jaciment arqueològic i del Parc de l’Economia Circular o per quina raó cal conservar en el seu lloc les restes de Ca la Madrona. Dit d’altra manera, podrem escoltar arguments científics i tècnics.

Des del Grup d’Història del Casal felicitem als organitzadors per la iniciativa i convidem a tothom a assistir-hi i esvair dubtes.

El Tomb Bestial de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 591 (8/2/2024)

Convidats: Dolors Pruna, Eva Merchan i David Ballesteros.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans, Melanie Pérez i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: M. Teresa Diví.

Descripció:   parlem amb Dolors Pruna, presidenta de l’Entitat Folklòrica Catalana de Mataró i amb l’Eva Merchan, responsable dels Cavallets, i el músic David Ballesteros, de l’acompanyament musical, que ens parlaran del Tomb Bestial a Mataró que se celebrarà el proper 25 de febrer.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Ilurotradicions, blog de l’Entitat Folklòrica Catalana de Mataró

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 4 de febrer)

El proper diumenge 4 de febrer se celebrarà a Mataró la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.

Un any mes el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró organitzen la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró que comptarà amb l’acompanyament musical de Sa Trumfa des Godai. Enguany l’acte se celebrarà el dia 4 de febrer, diumenge, un dia abans que els màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República van creuar la frontera cap a l’exili el febrer de 1939.  La ruta començarà a les 11,30 del matí en el monument de Salvador Espriu del Passeig del Callao i l’acte final se celebrarà en el Monument del Camí del Nord.

Es convoca el 20è premi Terenci Thos de recerca de batxillerat

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró convoquen una nova edició del premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat per a treballs del curs 2023-2024. En aquesta nova edició es celebrarà el vintè aniversari de la instauració del premi amb motiu del centenari de la mort de Terenci Thos i Codina, cofundador del Col.legi d’Advocats de Mataró.

El termini per a la presentació d’originals conclou el proper 25 de març i el veredicte es farà públic al mes de maig en un acte especial. Podeu trobar més informació en aquest enllaç: Premi Terenci Thos i Codina.

La rellevància del jaciment de Ca la Madrona obliga a la seva conservació en el lloc mateix

Un cop valorades les informacions recentment fetes públiques en relació al jaciment de Ca la Madrona des de la direcció de l’excavació, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC-MiM) ha fet pública la seva posició inalterada en defensa de la preservació en el mateix lloc.

Segons s’interpreta, i a l’espera de les anàlisis de C-14 i a la finalització dels estudis dels materials, es posa de relleu el fet que encara no és possible determinar una cronologia d’època visigòtica. A hores d’ara, els resultats de la investigació “semblen concretar una cronologia emmarcada en l’etapa tardo-romana avançada que caldrà concretar”. S’obren, doncs, noves expectatives d’interpretació i de recerca que, tal com es diu des de l’ADEPAC, hauran de donar “explicació definitiva a alguns aspectes que no estan del tot provats. Tal seria el cas de les tipologies de les tombes de tipologia antropomòrfica, no trobades fins el moment al territori de l’antiga ciutat romana d’Iluro i la funcionalitat de l’edifici associat a la necròpolis (interpretat pel director de l’excavació com una aula funerària i com un edifici cultual interpretat per altres arqueòlegs)”.

L’ADEPAC ha reiterat la necessitat de preservació en el mateix lloc de la part més rellevant del jaciment fent-lo compatible amb el Parc de l’Economia Circular. Igualment, es segueix demanant la declaració de BCIL i reitera la petició de diàleg amb el Consistori mataroní, el Consorci de Residus i el Consell Comarcal del Maresme.

Ceràmica catalana i anàlisi arqueomètrica, un projecte mataroní

Tertúlia d’Història núm. 585 (30/11/2023)

Convidats: Josep Antoni Cerdà i Mellado i Enric Rivera López.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Imma Bassols.

Descripció:   parlarem de ceràmica catalana i sistemes d’anàlisis emprats en l’arqueologia, en concret, l’arqueometria de ceràmica a partir d’un projecte impulsat des de Mataró.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Les exposicions “Menús de guerra” i “El farcell de la postguerra” / 15è Col·loqui/3

Tertúlia d’Història núm. 584 (23/11/2023)

Convidats: Sergi Freixes, Enric Puig, Joan Bou i Agustí Dalmau.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Descripció:  parlem de les exposicions Menús de guerra i El farcell de la postguerra que es podran veure a Can Marfà a partir d’aquest dissabte dia 25. Ens acompanyarà Sergi Freixes, comissari de les exposicions. En la segona part del programa parlarem de la sessió central del 15è Col·loqui Història a Debat dedicada a les guerres carlines, amb tres dels ponents, Enric Puig, Agustí Dalmau i Joan Bou.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Conclou el 15è Col·loqui entorn de les Guerres carlines

Dissabte 18, s’ha celebrat al teatre Clavé de Tordera la sessió central del 15è Col·loqui Història a debat que enguany s’ha centrat en les Guerres carlines en el context del 150 aniversari de la proclamació de la I República espanyola i dels atacs carlins a Mataró i Ripoll dirigits per Francesc Savalls.

El regidor de cultura de l’Ajuntament de Tordera, Pere Garcia, obrí l’acte i donà pas a Jaume Vellvehí que presentà el Col·loqui i conduí el col·loqui. L’alcaldessa de Tordera, Elisabet Megias, assistí a la clausura.

La ponència d’Enric Puig i Giralt, després de situar el context del fenomen carlí en general, passà a repassar els episodis carlins mataronins. Tot seguit va posar en paral·lel, però ideològicament dissociats, carlisme i federalisme. Per la seva banda, Agustí Dalmau i Font tractà de les guerres carlines al Ripollès. Com a conseqüència de la crema de Ripoll en la primera, destacà la vigència en la memòria ripollesa d’aquest episodi amb l’acte que actualment encara es fa en el monument a la defensa de la vila el 1839. Tot seguit aprofundí en els detalls de la tercera carlinada, alguns inèdits. Per la seva banda Joan Bou i Pla es centrà en Tordera en el temps de la Tercera Guerra Carlina. Després d’un repàs al context socioeconòmic de la vila explicà el rerefons i els protagonistes del carlisme a Tordera, les elits locals, a banda dels líders més populars com ara el torderenc Soliva. En conjunt les intervencions posaren en valor el caràcter popular del moviment carlí més enllà de les elits econòmiques locals.

La part final de la sessió es dedicà al col·loqui debat que tingué rellevants i enriquidores intervencions i es donà resposta a les qüestions plantejades en línia.

L’acte conclogué amb l’anunci que el proper mes de desembre sortiria la publicació de les actes del 15è Col·loqui amb les ponències i de les comunicacions presentades.

El col·loqui sobre la I República espanyola i les Guerres carlines

Tertúlia d’Història núm. 582 (9/11/2023)

Convidats: Margarida Colomer, Enric Puig i Agustí Dalmau.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem del 15è Col·loqui Història a Debat amb motiu dels 150 anys de la proclamació de la primera República espanyola i del primer atac carlí a Mataró dirigit per Francesc Savalls.

Descarrega’l o escolta’l aquí

S’inaugura el 15è Col·loqui Història a Debat entorn de la proclamació de la primera República espanyola i les guerres carlines

Divendres 10 de novembre, a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, s’ha celebrat la sessió inaugural del 15è Col·loqui Història a Debat que enguany s’ha centrat en els 150 anys de la proclamació de la I República Espanyola. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Primera República Espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.

El director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, va obrir l’acte amb un parlament de benvinguda i donà pas al president del Grup d’Història del Casal que conduí l’acte. La ponència inaugural a càrrec de la historiadora Margarida Colomer que parlà de la primera república a Mataró. Tot seguit intervingué Manuel Cusachs que explicà els dos obeliscs commemoratius en record de les victimes liberals i republicanes mataronines mortes durant la tercera guerra carlina. A continuació es donà pas al col·loqui amb intervencions interessants que aprofundiren alguns aspectes i posaren de relleu l’estat d’abandó de l’obelisc del cementiri que en vistes als 150 anys caldria acondicionar.

La propera sessió es celebrarà al teatre Clavé de Tordera el proper dissabte 18 de novembre i se centrarà en la Tercera Guerra carlina.

Les sessions es poden seguir per videoconferència a través de la plataforma Zoom (prèvia inscripció) i també es poden fer comentaris i plantejar qüestions a traves del blog del Col·loqui fins al 25 de novembre. El col·loqui l’organitza el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Maresme, la Fundació Clavé de Tordera, l’Ajuntament de Mataró i l’Ajuntament de Tordera.