Arxiu d'etiquetes: Mataró

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 2026)

El proper diumenge 22 de febrer, a dos quarts de dotze del matí, se celebrarà des de la Platja de Sant Simó fins al monument del Camí del Nord, al Passeig del Callao, el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró. Un acte de Memòria que, a Mataró, se celebra des de l’any 2018. Aquest acte l’organitzem el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, quatre entitats de la ciutat que formen part de la Taula de Memòria.

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. L’èxode massiu es va produir a finals de gener i, sobretot, entre els dies 5 i 10 de febrer, quan milers de persones van quedar atrapades als passos fronterers, patint el fred i els constants atacs de l’aviació franquista. França els va tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats i assassinats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, organitzem l’acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que encara avui dia es produeixen, a Catalunya i arreu del món. L’acte començarà a dos quarts de 12 del matí des de la Platja de Sant Simó i transcorrerà fins al Monument del Camí del Nord on es divulgarà el testimoni de quatre exiliats mataronins: Fernando González Cassany, Manuel Mascarell Calvet, José Galdon López i de Rosa Serra Baqués. Un cop arribats al monument del Camí del Nord, es desenvoluparà la part final de l’acte on es donarà testimoni sobre els catalans del Camp d’Agde i retrem homenatge als mataronins deportats i es farà un reconeixement a la Sra. Olga Vázquez filla de Julián Vázquez Pascual i a la Sra. Montse Suñer filla de Miquel Suñer. Finalment es procedirà a l’ofrena floral col·lectiva.

L’Any Candel a Mataró /El llibre autobiogràfic de Ramon Morales.

Tertúlia d’Història núm. 651 (22/1/2026)

Convidats: Carles Estapé, Laia Nonell, Ramon i Pablo Morales Morago.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: M.Teresa Diví i Joan Francec Clariana.

Descripció:  Un cop tancat l’any, farem un repàs i una valoració dels actes que s’han celebrat a la ciutat. Ens acompanyen Carles Estapé com a coordinador de la Fundació Paco Candel, Laia Nonell, presidenta d’Omnium Maresme, i Ramon i Pablo Morales Morago, del Grup de Recerca de la Memòria Històrica en representació de les entitats que formen la Comissió ciutadana Any Candel a Mataró. A la segona part del programa aprofitem la companyia de Ramon Morales per parlar del seu llibre autobiogràfic, Surcos de mis memorias, com a lluitador antifranquista publicat recentment.

Descarrega’l o escolta’l aquí

De les Indianes a l’estampació digital, 1746-2025

Tertúlia d’Història núm. 649 (18/12/2025)

Convidats: Assumpta Dangla Ramón.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Melanie Pérez, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció:  Darrer programa de l’any 2025. El dediquem a parlar de l’exposició “De les Indianes a l’estampació digital, 1746-2025” que s’ha inaugurat a Can Marfà, Museu de Mataró i ho farem de la mà de la Dra. Assumpta Dangla Ramón que ha comissariat l’exposició.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Imatge: Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d’Història de Barcelona

17è Col·loqui Història a Debat/2. L’escola de Cirera. Superant el règim franquista

Tertúlia d’Història núm. 648 (4/12/2025)

Convidats: Maria Majó i Clavell.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:  completem els continguts del 17è Col·loqui Història a Debat que es va dedicar a “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme” centrant-nos en una experiència pionera a mitjans dels anys seixanta. Parlem amb Maria Majó i Clavell sobre l’escola de Cirera.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Mor Carles Maicas i Vallès, un referent del teatre

L’actor, director i dramaturg  Carles Maicas i Vallès ha mort aquest 30 de novembre als 90 anys. Maicas ha estat un referent de l’escena teatral de Mataró però també de més enllà com a fundador, per exemple, del teatre Grec a Barcelona. Figura referent en l’anomenat “teatre independent” a Mataró, després de desvincular-se a mitjan dels 60 de Sala Cabanyes fundà el Grup de teatre Xaloc amb el qual “revolucionà” el teatre mataroní amb muntatges agosarats. Després fundaria la companyia de teatre Colax al Casal on portà a escena l’adaptació d’Els negres de Jean Genet i més endavant l’Aula de Teatre de Mataró.

En la seva trajectòria rebé la influència inicial d’Esteve Albert de qui el 2015 portà a escena l’adaptació de la seva versió de Medea d’Eurípides. Un muntatge que l’any següent es representà en diverses poblacions i que fou premiat.

La seva concepció del teatre com a espai de llibertat, que l’implicà en  la lluita cultural contra el franquisme a la ciutat, obrí la porta a la modernització radical de l’escena local. Cal destacar també el seu incansable interès en preservar i col·leccionar documentació relativa al món del teatre que es convertí en un important fons documental. Una col·lecció que el convertí en un gran coneixedor.

El Grup d’Història del Casal lamentem la mort de Carles Maicas i Vallès, un referent de l’escena teatral. En l’entitat havíem comptat en més d’una ocasió amb el seu suport i col·laboració participant, per exemple, en les primeres convocatòries dels Col·loquis Història a Debat a mitjans dels anys vuitanta.

El seu coneixement i l’interès en la conservació documental, les  complicitats rebudes, la seva amabilitat i la seva manera de fer ens deixen un record inesborrable.

Participem a la primera Jornada Iluro. Coneixement i debat

En el marc del Premi Iluro de monografia històrica, humanitats i ciències socials, la Fundació Iluro ha presentat la primera edició de la Jornada Iluro. Coneixement i debat, una trobada que vol fomentar la reflexió, la divulgació i el diàleg al voltant de la recerca històrica i la memòria col·lectiva. L’acte es va celebrar el dimarts 25 de novembre a l’Espai Escena i Pensament de l’Ateneu Centre Cultural.

La jornada va començar amb la  Conferència inaugural “Fer història avui. Més enllà de les escoles i teories  generals”, a càrrec de Llorenç Ferrer. Tot seguit es va donar pas a la  xerrada “Noves i clàssiques fonts per a l’estudi del passat” que va incloure les intervencions d’Alexandra Capdevila amb el títol Noves i clàssiques fonts per a l’estudi del passat i d’Alexis Serrano sobre Història i memoria.

A continuació es donà pas a la Taula rodona amb entitats i iniciatives locals que va estar formada per Héctor López Silva en representació del Museu Arxiu de Santa Maria, Robert Lleonart i Casadevall del Centre d’estudis d’arqueologia i història de Mataró, Joaquim Graupera Graupera de Maresme Medieval, Victor Ligos per Memòria Gent Gran – Mataró i, finalment, en representació del Grup d’Història del Casal va intervenir-hi Jaume Vellvehí.

La jornada venia precedida de l’acte de veredicte del 67è Premi Iluro que enguany ha estat per al treball El Marquès de Castelldosrius. Vida i carrera d’un noble català del Barroc, de Néstor Ferrer. El jurat també acordà concedir un accèssit al treball de Joan Giménez titulat Mataró, 1950-1977. Hegemonia, declivi i ocàs del franquisme.

El Cicle de Conferències “La Revolució Neolítica. De caçadors recol·lectors a pastors i pagesos”

Dibuix de Francesc Riart interpretant un fons de cabana de Can Xammar (Mataró)

Tertúlia d’Història núm. 646 (20/11/2025)

Convidats: David Farell i Robert Lleonart.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Perez, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Joan F. Clariana.

Descripció: parlem amb Robert Lleonart i David Farell del Cicle de conferències “La Revolució Neolítica. De caçadors recolectors a pastors i pagesos” i del jaciment de Can Modolell de Cabrera de Mar que serà motiu d’una exposició al Museu de Mataró a partir de divendres 21.

Descarrega’l o escolta’l aquí

EL 17è Col·loqui Història a Debat:  La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme

Tertúlia d’Història núm. 645 (13/11/2025)

Convidats: Ricard Aymerich. Amb intervencions de Víctor Ligos, Margarida Colomer, Maria Majó, Àngel Prats i M. Roser Trilla.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Perez, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem del 17è Col·loqui Història a Debat que cada any organitza el Grup d’Història del Casal i que en aquesta ocasió s’ha centrat amb el títol “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme”. Parlarem amb el mestre i psicòleg Ricard Aymerich i escoltarem alguns dels ponents del Col.loqui com els historiadors i docents Víctor Ligos i Margarida Colomer o els docents i activistes Maria Majó, Àngel Prats o la filòloga i docent M. Roser Trilla.

Descarrega’l o escolta’l aquí

El món de la mort i rituals funeraris antics des de l’arqueologia

Tertúlia d’Història núm. 644 (6/11/2025)

Convidats: David Farell i Carme Puerta.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Perez, Imma Bassols, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: aprofitant que estem entorn de Tots Sants i del dia de Difunts, parlarem amb els arqueòlegs David Farell i Carme Puerta sobre el món de la mort i de rituals funeraris antics des de l’arqueologia..

Descarrega’l o escolta’l aquí

S’inaugura el cicle “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme”

Dimecres es va celebrar la primera sessió del cicle La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme que co-organitzen el Moviment Educatiu del Maresme i el Grup d’Història del Casal.

Ricard Aymerich i Balagueró, mestre i psicòleg, va parlar de Escoles contra Franco amb pedagogia guanyadora. Com diu Aymerich en el programa del cicle: «Al franquisme se’l va combatre des de molts fronts. El nacionalcatolicisme, omnipresent, disposava de tots els instruments repressius quan una minoria d’escoles van iniciar una revolta amb la millor eina per canviar les coses des de l’arrel: la tradició pedagògica del nostre país. Una convicció ferma i una capacitat organitzativa eficaç van aplanar el camí cap a una escola pensada per als nous temps democràtics».

La propera sessió serà divendres 7 de novembre, també a la Sala polivalent del Cafè Nou a les 18:00 h, amb la inauguració del 17è Col·loqui Història a Debat amb les intervencions de Víctor Ligos i Hernando sobre L’ensenyament abans i durant la República i Margarida Colomer i Rovira sobre La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català durant el franquisme.

Es reprendrà l’endemà dissabte dia 8 al mateix lloc i hora, amb el col·loqui amb els testimonis i experiències a càrrec dels docents Maria Majó sobre les escoles Cirera i Bons Amics, Àngel Prats sobre l’escola Tomàs Viñas, Mercè Calpe de l’Institut Alexandre Satorras, M. Roser Trilla, també de l’Institut Alexandre Satorras i del rol d’Òmnium en la introducció del català en l’ensenyament, i Ramon Llinés sobre els orígens del MEM.

El Cicle es complementa amb l’exposició Segur que tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975) que es pot visitar al Museu de Mataró – Can Serra.