Tertúlia d’Història núm. 475 (Mataró Ràdio: 2/7/2020)
Convidats:
Albert Velasco
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: parlem del llibre i la refutació d’interpretacions pseudohistòriques de la nostra història i en concret el cas de Sijena, amb l’Albert Velasco, un dels autors.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb
El passat 23 de juliol , data de la diada de Sant Jordi traslladada pel confinament per la pandèmia, va veure la llum el llibre de Manuel Cusachs i Corredor Història de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (Mataró 1644-1998). Es tracta d’un voluminós llibre de 383 pàgines que repassa de forma detallada, la història de la institució mataronina nascuda el 1644. És un recorregut que ens porta des dels precedents del primer hospital del segle XVI i la fundació de l’hospital al segle XVII a partir del testament de mossèn Jaume Sala, fins a la constitució de l’hospital modern i el Consorci Sanitari del Maresme el 1998.
Per aquestes planes assistim a la trajectòria de la institució i a la quotidianitat de la vida dels mataronins de cada època i les seves lluites per superar les dificultats plantejades per una sanitat precària vinculada a la beneficència. Episodis de tot tipus com la Guerra del Francès, el setge del general Prim, les carlinades, les epidèmies, la Guerra Civil, el franquisme o la precarietat econòmica que empeny, al segle XIX, a cercar recursos amb activitats com el joc, el teatre i els espectacles. I s’hi tracten metges, com la nissaga dels Viladevall o les innovacions mèdiques i tècniques, per exemple. El treball de Cusachs esdevé una veritable radiografia de la institució sanitària mataronina i, com diu a la coberta, són “Tres segles i mig cuidant els pobres, sans i malalts, militars i expòsits que va experimentar una metamorfosi a mitjans del segle XX, que el situà a l’avantguarda dels hospitals comarcals de Catalunya.”
S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.
Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.
El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna, al País Valencià, Joan Peiró i Belis, anarcosindicalista, cooperativista i ministre de la República. Com cada any, la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha volgut recordar la seva figura malgrat les circumstàncies actuals derivades de la pandèmia. Per aquest motiu, l’acte ha estat molt senzill i ha consistit en acompanyar la família de Peiró en l’encesa del monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme. El monument, obra de l’artista Martí Anson, només s’il·lumina cada 24 de juliol a les 10 del vespre. Durant l’acte s’han recordat les set persones més que foren afusellades junt a Joan Peiró el 1942.
També s’ha recordat la Mercè i la Guillermina, les filles petites de Peiró que sempre ens havien donat suport a la Comissió. Així mateix s’ha tingut unes paraules per a Anna Comas, persona clau l’any 1989 pel trasllat de les despulles de Joan Peiró des de Paterna al Cementiri de Mataró, que també ens ha deixat darrerament.
L’acte ha aplegat una seixantena de persones.
El web del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar, dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Jiménez, ha estat actualitzada. Darrerament, un equip l’ha implementat amb nous continguts modernitzant-ne el disseny.
En la web del patrimoni de Cabrera, il·lustrada amb nombroses infografies 3D, ara actualitzada, hi trobareu, nous apartats, com ara el territori, les fortificacions ibèriques, el santuari ibèric del Cau de les Bones Dones, la ciutat republicana d’Ilturo, la domus de Can Benet, el celler romà de la Peirota, i en el nou apartat contemporanis, la fàbrica Ordeig i els vehicles de tracció animal, aquest dos darrers en construcció, així com una extensa bibliografia. S’hi han introduït les darreres troballes singulars de Can Ros/Cal Conde com la cabana comunitària d’època neolítica i altres entitats així com tres fons de tombes ibèriques. Per accedir-hi l’adreça és www.cabrerademarpatrimoni.cat
Tertúlia d’Història núm. 474 (Mataró Ràdio: 16/7/2020)
Convidats: Jaume Vellvehí
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: Com es forja el catalanisme al territori, els origens del catalanisme al Maresme és el tema de la tertúlia.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb
El XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana que se celebrarà a Tarragona i Reus els dies 6 i 7 de novembre d’enguany se centrarà en «Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes». El Congrés es distribueix en tres àmbits temàtics:
Àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement
Tracta de l’aportació de l’associacionisme cultural a la conformació d’identitats diverses i al coneixement. La relació de l’associacionisme cultural i el patrimoni material i immaterial, la història, la llengua, l’educació i la formació, les identitats territorials i socials…
La sessió d’aquest àmbit anirà a càrrec de Montserrat Duch (Universitat Rovira i Virgili, ISOCAC)
Àmbit 2. Associacionisme cultural i poders
El centre d’interès d’aquest àmbit és la relació de col·laboració i/o de confrontació, o d’inhibició, de l’associacionisme cultural vers els poders polítics, religiosos, econòmics i socials. Relacions canviants en l’espai i en el temps.
La presidència de la sessió anirà a càrrec de Joaquim Nadal (Universitat de Girona, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ICRPC)
Àmbit 3. Associacionisme cultural i sociabilitat
L’àmbit es centra en el paper de l’associacionisme cultural en la sociabilitat, la socialització, les relacions socials en els àmbits locals i comarcals, la construcció de ciutadanies i de comunitats. Tant a partir de la tasca d’associacions culturals concretes, analitzades en un temps i un espai concrets, com trajectòries en un mateix espai, o de diverses entitats en un espai local concret.
La presidència de la sessió anirà a càrrec de Lluís Miquel Pérez Segura, president del Centre de Lectura de Reus.
Des d’aquestes ratlles animem a presentar comunicacions. El termini per a presentar el títol i el resum de 1.000 caràcters de les propostes de comunicacions, finalitza el proper dia 17 de juliol. Podeu descarregar el programa amb el detall de les condicions en aquests enllaços
Tertúlia d’Història núm. 408 (Mataró Ràdio: 9/7/2020)
Convidats: Anna Comas i Valls
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Recuperem la tertúlia emesa el 18 d’abril de 2018 amb Anna Comas i Valls, que ens va deixar el passat dia 3 de juliol. En la tertúlia vam parlar de Pompeu Fabra i Mataró, tema que havia estat objecte de les seves recerques.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb
El passat divendres 3 de juliol va morir sobtadament Anna Comas i Valls. Militant històrica del PSC de Mataró, havia estat regidora entre 1983 i 1997. En deixar la política activa tornà a exercir la docència. Vinculada a Òmnium Cultural, va destacar com a professora de català. Defensora de la llengua catalana i apassionada de la cultura i de la ciutat, s’interessà per la història i la filologia resultant-ne articles en diferents publicacions. Entre els seus treballs cal esmentar la seva contribució a les relacions de Pompeu Fabra i Mataró.
El Grup d’Història del Casal havíem comptat amb la seva complicitat i suport col·laborant amb articles i participant més d’un cop en la tertúlia radiofònica a MataróAudiovisual El Racó.
Sense cap dubte és una pèrdua irreparable per a Mataró i per a la cultura.
Fotografia: Anna Comas en el programa el Racó del Grup d’Història del Casal del 18/08/2018 (Autora: M. Asmarat)
Tertúlia d’Història núm. 473 (Mataró Ràdio: 18/6/2020)
Convidats: Jaume Vellvehí
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Sandra Cabrespina.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: parlem d’agents culturals, entitats, activitats, resistencialisme, d’una cultura que passa de la supervivència al resistencialisme cultural al Mataró de la postguerra.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb
